música
Cada cop hi ha més sexisme a les lletres de les cançons
Segons una investigació liderada per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el sexisme a les lletres de les cançons més populars a l’estat espanyol s’ha incrementat significativament durant els darrers 20 anys i especialment en l’última dècada. El treball examina el sexisme a la música contemporània a Espanya analitzant les lletres de més de dues mil cançons escrites i publicades al llarg de més de seixanta anys, entre el 1960 i el 2022. Un 51% de les cançons analitzades tenen lletres amb expressions sexistes.
Es tracta d’un estudi científic pioner, per l’ús d’eines d’anàlisi de contingut basades en tècniques d’intel·ligència artificial, que s’ha difós recentment en un article de la revista Cogent Arts & Humanities. L’autora principal és Laura Casanovas-Buliart i aquest estudi deriva del treball fi de grau, supervisat per Carlos Castillo, director del grup Web Science and Social Computing (WSSC) del Departament d’Enginyeria de la UPF. També és coautora de l’article Priscila Álvarez-Cueva, que va ser investigadora Juan de la Cierva a la Universitat de Barcelona (UB) fins a finals de 2024 i actualment és professora lectora de la Facultat de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
“Els resultats són impactants, ja que evidencien que, encara que hi ha hagut avenços en la igualtat i la lluita feminista, les lletres de moltes cançons continuen perpetuant estereotips nocius”, assegura Laura Casanovas. “Però, sobretot, penso que aquest és un estudi que demostra que la intel·ligència artificial pot ser una gran eina per analitzar una gran quantitat de dades de manera rigorosa, i pot ser clau per continuar investigant i abordant aquesta problemàtica i d’altres de similars en el futur”, afegeix Casanovas.
Carlos Castillo concreta que l’augment del masclisme a les cançons dels darrers anys es manifesta sobretot en la “hipersexualització i objectificació del cos de la dona o amb idees relacionades amb la possessió i el control per part dels homes”.
A l’estudi, s’apunten diverses causes de l’augment dels discursos sexistes a les cançons analitzades. D’una banda, es fa referència a la influència del context social i històric en la producció artística, en considerar que la música reflecteix els valors del marc cultural en què se circumscriu. L’estudi recorda que la societat espanyola encara no s’ha desprès de l’herència històrica dels estereotips tradicionals de gènere ni de la xacra de la violència masclista, malgrat els últims avenços socials i polítics en matèria d’igualtat i de l’auge del moviment feminista, especialment des de 2018.
Més enllà de la persistència dels rols tradicions de gènere, l’estudi assenyala una altra possible causa del sexisme a les lletres de les cançons: la creixent substitució de la ràdio per les plataformes de streaming com a principal canal de consum de música. En aquestes plataformes, no hi ha els criteris de filtre o selecció aplicats pels responsables dels espais musicals de la ràdio. En canvi, tot allò que es prioritza està relacionat amb la popularitat, cosa que pot tenir efectes contraproduents.
L’algorisme de les plataformes –que posiciona els temes que ofereix als usuaris en funció del seu nivell de consum– també col·loca aquest tipus de cançons més amunt a les seves llistes. Segons la investigació, això genera un “bucle de retroalimentació”.
Per desenvolupar aquest estudi, un dels reptes principals ha estat examinar una mostra tan voluminosa de cançons (més de dos mil) gairebé sense comptar amb dades prèvies de les seves lletres etiquetades pel seu nivell de sexisme. Davant d’aquest repte, els investigadors han creat un nou mètode per fer viable i factible l’examen de grans volums de dades en un període de temps raonable. Han entrenat un model computacional per detectar automàticament el sexisme a les cançons, a partir de dades etiquetades manualment, usant tècniques d’aprenentatge de màquina i intel·ligència artificial.
“La recerca també representa una oportunitat per als estudis de les ciències socials perquè inclou el processament de dades com a eina metodològica fet que contribueix significativament a l’anàlisi de grans quantitats de dades. Aquesta combinació de disciplines és un punt a remarcar per a treballs futurs que abracin l’anàlisi de la producció cultural com a camp de batalla, s’elaborin sobre el context i la relació de poders existents, i continuïn endinsant-se en la problemàtica del sexisme”, opina Priscila Álvarez-Cueva, coautora de l’estudi.
Segons Castillo, “es podria demanar a les plataformes de streaming que no donin tanta visibilitat a cançons que promouen comportaments masclistes” igual que es fan demandes similars a les xarxes socials pel que fa a contingut radical o xenòfob.