Els moais de l’illa de Pasqua, en mans d’experts

Un grup d’experts liderat per Jorge Otero, investigador de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (UB), s’ha desplaçat aquesta setmana a l’illa de Pasqua per estudiar els efectes que va tenir l’incendi de l’any 2022 en els moais i establir quines mesures de conservació i restauració calen.

Els investigadors han treballat juntament amb l’equip de conservació de la comunitat rapanui Ma’u Henua i han fet servir tècniques no invasives, com ara el georadar i els ultrasons, per estudiar l’interior dels moais. Després de l’incendi del 2022, l’equip de conservació de la comunitat indígena Ma’u Henua va fer una avaluació visual dels danys, però fins ara no s’ha dut a terme una anàlisi científica de l’impacte del foc a la pedra i, especialment, dels perjudicis a l’interior de les escultures.

L’equip de recerca, format per investigadors de la UB, la Universitat de Vigo i la Universitat de Copenhaguen, ha estudiat els canvis mineralògics que han pogut patir les pedres a causa de la calor, així com debilitaments en la resistència del material i microfissures o fractures internes que poden derivar en despreniments.

Otero explica que “l’incendi del 2022 va deixar l’empremta en un dels patrimonis més emblemàtics del món”. “Aquesta anàlisi no només és un pas crucial per a la conservació dels moais, sinó també una oportunitat per aprendre com protegir el nostre llegat cultural davant amenaces similars en el futur”, afegeix. També afirma que la feina en el terreny “ha estat molt fructífera”, i que “encara és d’hora per determinar l’abast real del foc que va impactar en els moais”, ja que ara han de fer anàlisis complementàries al laboratori per tal d’extreure’n conclusions fonamentades i contrastar-les.Els resultats, que s’espera publicar cap a finals d’any, permetran establir protocols d’intervenció per consolidar estructures danyades i evitar despreniments futurs mitjançant l’aplicació de productes de consolidació en les zones més vulnerables.

Els treballs s’emmarquen en un conveni de col·laboració entre la UB i la comunitat indígena Ma’u Henua i la recerca ha estat finançada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, dins del Programa Ramón y Cajal.