patrimoni
Vic protegeix el so de les campanes declarant-les bé cultural d’interès local
Una de les primeres accions serà fer un inventari de les campanes que existeixen i el tipus de toc que poden fer
Amb la decisió de l’Ajuntament, esperen protegir la tasca de la dotzena de campaners que té la ciutat
El darrer ple de l’Ajuntament de Vic ha aprovat per unanimitat declarar bé cultural d’interès local (BCIL) el so de les campanes. A proposta del grup de campaners de la ciutat, el consistori ha accedit a protegir el patrimoni sonor. Amb la declaració, però, també esperen poder garantir la continuïtat de la seva tasca. David Iglesias, un dels campaners, explica que una de les primeres accions que duran a terme serà fer un inventari de totes les campanes que existeixen a la ciutat. En tenen controlades una setantena, però Iglesias no descarta que hi hagi “sorpreses”, explica a l’ACN. “Acompanyen molt i donen al nucli antic una música molt especial”, assenyala Miquel dels Sants Canyelles, un altre dels campaners.
La idea de protegir el so de les campanes busca fer valdre el que fins fa no tant era una manera de comunicar-se entre els veïns. Un so que, a més, també forma part del dia a dia de tothom, sigui per assenyalar les hores o per avisar que algú s’ha mort. El conjunt de campanes de la ciutat està format per una setantena d’exemplars que van des de l’edat mitjana -un exemplar de 1532 a la Catedral-, fins a la més nova, una de segona mà que ha adquirit recentment l’Església dels Dolors.
David Iglesias, un dels campaners, explica que aquestes són les que es coneixen, però aquest nombre pot créixer amb l’inventari que es proposen realitzar. “De moment tenim un directori amb unes 70, i s’aniran recuperant campanes i campanars a partir del moment en què sapiguem quines són les més interessants”, destaca. Així, a part de fer vogar les campanes, que així és com s’anomena al fet de tocar-les, els campaners també s’han proposat “mantenir viu el patrimoni, posar-lo al dia i recuperar-lo”.
Darrere la voluntat de declarar bé cultural el patrimoni de les campanes, hi ha implícita una tasca ingent de documentació. No només per explicar cada exemplar, sinó també per descobrir com eren alguns tocs, i poder-los recuperar. Un exemple d’un toc que ja s’ha recuperat i que els campaners ja han posat en pràctica és el toc manual de les campanes en honor a Santa Bàrbara, que van recuperar el Dijous Sant de la Setmana Santa de l’any passat, que en aquella ocasió va ser per demanar pluja.
Iglesias explica que en els darrers anys hi ha hagut una manca de manteniment important. “El fet que desapareguessin els campaners també va provocar l’abandó de molts campanars i l’aparició de la brutícia dels coloms”, assenyala. Els campaners esperen que amb el reconeixement, el finançament per posar al dia el patrimoni “vagi arribant”.
Els campaners de Vic
Els campaners de Vic són una dotzena de persones d’edats diferents però amb l’interès comú per recuperar el so de les campanes a la ciutat. “Que es pugui tornar a sentir el campanar de la catedral és un goig, perquè durant 30 anys no se sentia gaire bé, o de manera esporàdica”, lamenta en Michel, campaner, músic i estudiós de l’art.
El campaner afegeix que les accions que han anat fent des que es van constituir com a grup, com el toc de campanes per Cap d’Any o el repic de campanes per Setmana Santa, “il·lusionen” la gent. I es mostra orgullós de poder contribuir a la recuperació d’aquest patrimoni. “La gent se sorprèn perquè es tornen a sentir els campanars”, destaca.
En Miquel dels Sants Canyelles també és campaner, cronista de Vic i rellotger del rellotge de la Catedral des de fa anys. Explica que fa temps, amb la progressiva desaparició de la figura dels campaners de la ciutat, tenia “l’anhel” de fer alguna cosa per preservar el toc de les campanes. Per això, quan es va començar a gestar el grup de campaners, no va dubtar ni un segon a sumar-s’hi. Al grup “sempre falta gent”, afegeix en Michel.
Canyelles és un gran coneixedor de la història dels campanars i les campanes i, per exemple, de la pugna històrica que hi havia entre l’estament eclesiàstic, amb el repic de les campanes de la Catedral, i la voluntat de l’Ajuntament de Vic de tenir les seves pròpies -que finalment les va aconseguir al segle XIX. O per què les campanes de l’Ajuntament són de base rodona, a diferència de la campana convencional, amb la part inferior més ampla. En el primer cas és perquè el so s’expandeix com una onada i se sent per igual, mentre que, per exemple, les litúrgiques envien el so “a banda i banda”.
Presència femenina al grup de campaners
Històricament, s’ha associat la feina d’un campaner a un home. La Montse, però, vol trencar una llança i fer valdre que gairebé la meitat del grup de campaners són dones. “Jo hi vaig participar un dia per casualitat, i aquella experiència em va agradar molt”. “La sensació d’estar a dalt d’un campanar m’agrada, quan ressonen les campanes, sobretot després del toc. Surto de tocar molt més relaxada i contenta”, detalla.
De fet, fins ara no havia tocat mai una campana com la de l’Església de la Pietat. “Ha costat bastant. És la primera vegada que toco amb una corda d’aquestes, ajupida, suposo que seria molt més còmode si la campana estigués més amunt o jo més avall. Però m’ha agradat molt”, detalla. En un futur li agradaria poder fer sonar una de les seves preferides, ’La Bàrbara’, una de les sis campanes que hi ha al campanar de la Catedral de Vic.
El reconeixement de declarar bé cultural d’interès local, aprovat inicialment per tots els grups que formen part del plenari, serà vàlid a principis d’aquest març, una vegada s’hagi superat el període d’al·legacions. L’any 2022 la UNESCO va declarar el toc manual de campanes com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat.