El fotògraf Salvi Danés explora la vida i el paisatge de l’Empordà

El fotògraf Salvi Danés explora amb mirada íntima la vida i el paisatge de l’Empordà a la mostra L’instint, que la Fundació Vila Casas inaugura aquest dissabte al Palau Solterra de Torroella de Montgrí. L’exposició, que podrà visitar-se fins al 8 de juny, inclou unes seixanta fotografies de paisatge i també retrats que l’artista ha dividit en dos projectes: Cypsela i Maregassa. El primer recupera el nom d’una ciutat mitològica de la zona, suposadament engolida pel mar, i simbolitza l’hivern. I el segon, remet a un mar agitat i evoca l’estiu. Dues atmosferes contraposades que l’artista mostra a través del seu llenguatge fotogràfic particular, on abunden les captures de detalls i que presenta majoritàriament en blanc i negre.

“En primer lloc, el meu motor és la curiositat i, en segon, la voluntat d’atresorar alguna cosa. No atresorar en el sentit d’apoderar-me d’alguna cosa i resguardar-lo, més aviat d’intentar plasmar com jo ho veig o les sensacions que m’evoca”, explica Salvi Danés. La cerca del temps compartit, la significació de qualsevol instant de la vida ordinària i les relacions amb el cercle familiar a través de la càmera són temes recurrents en la trajectòria de Salvi Danés.

Durant la darrera dècada, Salvi Danés ha anat enlairant l’Empordà en tres projectes que ben bé podrien considerar-se un de sol. “El primer va ser Transmontanus: la manifestació d’un canvi de règim en el llenguatge fotogràfic d’en Salvi. Aquest canvi no es presenta com un element excloent dels altres usos que ja dominava; la subtilesa i l’elegància visual de les seves fotografies, de les seves estructures narratives i de les associacions metafòriques que crea eren ja ben conegudes en el medi. No va ser un canvi d’afinació tampoc: aquella vibració nostàlgica que transmeten les seves imatges és un dels seus trets característics. Crec que allò que canvia és que, a partir de Transmontanus, es produeix una ampliació del seu món sensible i de la seva capacitat per bellugar-s’hi; també de poder representar-lo”, explica Gonzalo Golpe al text del catàleg.

Cypsela i Maregassa són ramificacions de Transmontanus. Cypsela és l’hivern, amb el mateix nom que una ciutat submergida per les aigües; Maregassa, l’estiu; el seu nom descriu un determinat estat de la mar, tot just abans d’avalotar- se. A partir d’aquesta ambivalència i de la llum de les dues estacions contraposades, Salvi trena una malla transparent nuada per silencis.