Troben un cervell humà vitrificat per l’erupció del Vesuvi

Sobre la devastadora erupció del Vesuvi, l’any 79 després de Crist, se n’ha escrit molt però, com que els arqueòlegs continuen treballant a la zona, encara es fan descobriments importants, com un cervell vitrificat d’un habitant de l’antiga ciutat d’Herculà, al peu del volcà, que va ser sepultat per la lava.

Quan el volcà va entrar en erupció, va expulsar un núvol roent que va ser capaç de transformar el cervell d’un humà en vidre. La peculiar troballa s’ha publicat a la revista Scientific Reports. A l’article s’explica que la troballa obliga a replantejar-se la cronologia de l’erupció. Segons el text, és un dels pocs exemplar de vidre fet a partir de matèria orgànica que s’ha trobat, ja que és molt difícil de generar: necessita pujar a temperatures molt altes per després refredar-se molt ràpidament, segons afirmen els experts.

En aquest cas, l’habitant va entrar en contacte amb el núvol de l’erupció que, tot i ser poc dens, calculen que va arribar a una temperatura de més de 510 graus centígrads. El núvol es va dissipar i refredar molt ràpidament.

“L’impacte tèrmic va ser terrible i mortal, tot i que prou breu per deixar –almenys en aquesta troballa– restes cerebrals encara intactes”, comenta Guido Giordano, vulcanòleg de la Universitat Roma III i un dels autors de l’article.

Els investigadors creuen que els ossos del crani i la columna vertebral de l’individu van protegir el cervell de la descomposició tèrmica completa i van permetre la formació dels fragments de vidre. També defensen que el cervell vitrificat s’ha pogut conservar gràcies al fet que la temperatura dels piroclasts volcànics que va expulsar el Vesuvi després estaven més freds que no pas el núvol. En cas contrari, el cervell vitrificat s’hauria desfet. Aconseguir matèria orgànica vitrificada és poc habitual. Ara l’equip investigador defensa una altra manera d’obtenir-lo que podria capgirar el relat dels fets a Pompeia. Aquest descobriment reforça la hipòtesi que va haver de passar aquest núvol roent abans de l’expulsió de material piroclàstic. Per tant, el veí d’Herculà hauria d’haver mort abans de l’expulsió d’aquests materials que després van acabar sepultant Pompeia.

Aquest descobriment té una derivada de protecció civil que eleva les alertes pel que fa a la prevenció de la regió davant de possibles explosions: cal protegir-se davant del perill de núvols de cendres volcàniques, ja que poden ser letals per les elevades temperatures.