L’equip de ‘Sicalíptiques’ dedica el concert de cuplets a Merche Mar

“Encara tinc un missatge d’àudio de Merche Mar que em diu les ganes que té de veure Sicalíptiques”, lamenta Mont Plans. El muntatge s’estrena avui (19h) al Centre Gràcia (un local que l’artista del Paral·lel, que va morir dijous, també freqüentava). A la funció d’avui, deixaran una butaca buida recordant el seu comiat. Sicalíptiques recupera cuplets dels anys 1915 al 1930, l’època daurada del gènere a Catalunya. A escena, Aina Sánchez, Mont Plans i Carles Cors estaran alternant cançó i paraula, des del joc de paraules ambigües. Els cuplets, comenta el director Xavier Albertí, tant opinava alegrement sobre els conflictes bèl·lics, la corrupció política o com follar: eren temàtiques de tots colors”. Avui, s’han recuperat només unes 2000 partitures, però s’intueix que hi ha molt material que ha desaparegut.

L’obra, de Josep Maria Miró, farà una gira per, com a mínim, 30 ateneus, aquest 2025. També quedarà inclosa en la programació de Fira Mediterrània, d’aquesta tardor. No es descarta fer temporada a alguna sala de Barcelona i es manté l’agenda a poder-la programar més endavant en sales municipals o festes majors, per exemple. Avui s’estrena en versió reduïda orquestral (un teclat acompanyarà els tres cantants) però, puntualment la banda de Le Croupier, formada per 6 músics, els acompanyaran en algunes funcions com ara Casino de Calaf, Foment de Molins de Rei, Casino Prado de Sitges i Ateneu de Guissona.

Per a Albertí, cal reivindicar el cuplet, com un dels primers esclats del al feminisme: són dones que es deslliuren d’una submissió masculina de l’època: “Darrere del fenomen de les cupletistes hi havia també un protofenimisme que cada vegada va agafant més força.” Elles es revoltaven: “a mi no m’has de dir amb qui m’he de casar”, exemplifica Albertí. L’ofici de cupletista estava socialment malvist perquè es relacionava amb la prostitució. Raquel Meller va dignificar aquest perfil d’artistes, a partir del 1912 a l’Arnau, tot i que el prejudici ha quedat latent, encara avui, probablement com a escut de les ideologies reaccionàries. n altre element significatiu és que un bon grapats de cuplets estan escrits en català.

Sicalíptiques és el novè espectacle coproduït per la Federació d’Ateneus de Catalunya, des del 2017. L’any passat van presentar He mort el pop, inspirat en Àngel Guimerà (en el seu centenari de la seva mort). A través de la Xarxa de Teatres dels Ateneus de Catalunya (XTAC) s’han proposat “portar obres professionals, de gèneres i temàtiques diverses, als teatres dels ateneus del territori”, segons la vicepresidenta de la Federació, Emma Escolano. La XTAC suma 12.700 butaques per tot el país i, amb 36 ateneus, es converteix en la xarxa més gran d’equipaments de Catalunya. L’any passat van programar 200 funcions professionals (teatre, dansa o música), compatibles amb les habituals programacions de teatre amateur dels Ateneus.