Desesperades... i cinc anys més velles
Televisió
"Hi havia massa sabó i em va semblar que havia arribat el moment de treure l'espuma de la banyera". Amb aquesta imatge tan gràfica, el creador de Mujeres desesperadas, Marc Cherry, explica i justifica el tomb que ha imprès als guions de la sèrie, que diumenge passat va començar la seva cinquena temporada al canal dels Estats Units ABC.
L'estratègia de Cherry, que els analistes consideren que pot tenir un abast considerable en el món de la ficció televisiva sempre que la validin els resultats d'audiència, té com a font d'inspiració la sèrie de J.J. Abrams Perdidos, que juga amb els salts en el temps.
Cherry no té cap problema a admetre que, en haver comprovat l'eficàcia del mecanisme narratiu de Perdidos, ell va decidir aplicar una versió de la fórmula a Mujeres desesperadas, que, entre l'acabament de la quarta temporada i l'arrencada de la cinquena, fa un salt endavant en el temps.
Sensible als consells. Cherry va limitar a cinc anys el període elidit. "Tenia pensat fer un salt endavant de vuit anys -explica Cherry-, però algú em va fer veure quina seria la reacció de les actrius protagonistes si les feia semblar vuit anys més velles. Per això em va semblar que cinc anys era un lapse que tothom, elles i jo, podríem acceptar".
Bona rebuda
D'entrada, la proposta ha estat ben rebuda per la indústria, que té en compte que una sèrie de llarga durada tendeix a perdre empenta i avança sempre cap al punt en què es creuen la línia decreixent de l'audiència -i, per tant, del rendiment publicitari de la producció- i la línia ascendent dels costos.
Així, amb el salt endavant, que refunda els personatges i les seves situacions, sembla factible mantenir l'atenció dels seguidors de la sèrie, recuperar els que la van deixar de seguir i captar-ne de nous. Per tant, si la provatura rutlla, hi seguirà havent dones desesperades... i actors d'altres sèries que no perdran l'esperança laboral.
