La Badabadoc recrea la vida de les dones a la presó al tardofranquisme

Els testimonis de Margarita Arboix, Roser Escrich, Carlota Falgueras, Maribel Ferrándiz, Carmen Hurtado, Lola Hurtado, Isabel López, Maria Olivella, Conchita Sánchez, Magda Segura, Ascensió Solé i Anna Maria Torrent són la base de l’espectacle Dones lliures que es representa a la Badabadoc fins al 21 de març. El col·lectiu La voz ahogada promou espectacles documentals per reivindicar la memòria històrica. Mireia Clemente, Laura Sancho i Iván Campillo reprodueixen escenes de preses polítiques durant el tardofranquisme. La peça coincideix a la cartellera amb Marie , la roja un muntatge al TNC que rescata la dramatúrgia de Rosa Maria Arquimbau i que també s’inspira en l’empoderament d’una presa política al costat de les preses comunes.

És evident que entorn del 8M, la programació se sensibilitza en obres de protagonisme femení. La revisió als plantejaments més clàssics, es produeix arran de l’empenta de les manifestacions del 2019. Altres títols amb la mirada feminista activa, d’aquests dies, són muntatges com Dones de ràdio (que demà es veurà a Banyoles i arrenca temporada a la Villarroel el 22 de març): Cristina Clemente barreja humor, tendresa i emoció en la trobada de tres dones de diferents generacions (interpretades per Àngels Gonyalons, Sara Espígul i Sara Diego). Al Brossa, continua la versió escènica de Mata’m psicosi, de Dolors Miquel; i a l’Eòlia un joc delirant sobre extraterrestres i pubilles a Céspedes en Sherwood o l’estrany fenomen dels alienígenes que es colen al teu casament. Finalment, Les Bàrbares planteja una trobada de tres amigues, sis mesos després que hagi mort la quarta component del grup d’amigues de la infància. L’obra es representa fins a mitjan abril al Teatre Borràs.

Presó de Trinitat Vella

Ivan Campillo, a més d’intèrpret, és el dramaturg i director de Dones lliures. Narra la repressió que van patir durant el tardofranquisme (dècades dels 60 i 70) les dones preses a la presó de la Trinitat Vella. Dones que van anar a la presó per defensar la democràcia per delictes que avui són drets, com ara l’abandonament de la llar, l’avortament, la participació en una manifestació, els drets LGTBIQ+, entre altres.

L’obra retrata, a més, el dia a dia a la presó, l’aïllament forçat de les preses comunes, el tracte vexatori per part de les monges, però també la il·lusió de canviar el món i la força dels seus ideals. L’espectacle incorpora projeccions d’imatges i vídeos representatius de l’època, així com veus en off de testimonis i música per situar el públic en el context històric.