Boadella: adéu a l'escena catalana

Boa­de­lla ja no pot més. Reco­neix que està can­sat i ha alçat els braços en senyal de ren­dició. Però ha deci­dit reti­rar-se amb un lle­gat lle­tra­fe­rit: Adiós Cataluña, la crònica d’una llarga i cru­enta bata­lla amb el seu país que li ha val­gut el premi Espasa d’assaig. El que se’n diu morir matant, vaja. No deixa cap canya dreta.

Segons Boa­de­lla, l’entro­nit­zació del cate­tisme naci­o­na­lista l’ha defe­nes­trat. Però el virus que afecta el feu­da­lisme regi­o­nal també ha afec­tat la ciu­ta­da­nia. I això li ha sabut molt més greu. La soci­e­tat s’ha lliu­rat al sec­ta­risme, està malalta, diu. Uns per acció, i la majo­ria per omissió. El que és cert, afe­geix, és que tot­hom s’ha tor­nat para­noic. Tant de beure fa mal: “El naci­o­na­lisme, la democràcia i la lli­ber­tat és un còctel indi­gest”, asse­gura Boa­de­lla. “M’han insul­tat i mar­gi­nat. Sóc un mort civil”. És per això que Boa­de­lla pre­fe­reix fotre el camp, “per no per­dre el sen­tit de l’humor”. “No tor­naré a actuar a Cata­lu­nya. La paciència té un límit”. Boa­de­lla reco­neix que la causa d’aquest divorci va començar a ges­tar-se amb “el Mes­sies català”, és a dir, l’expre­si­dent Jordi Pujol. La resta és la història sabuda d’un tens estira i arronsa.

Anti­es­pa­nyo­lisme
L’autor de La torna té molt clar que és un adéu i no un fins després. “Sóc pes­si­mista. A Cata­lu­nya hi ha un sen­ti­ment anti­es­pa­nyol molt fort. Espa­nya ha per­dut Cata­lu­nya. La secessió és irre­ver­si­ble”, argüeix. Curi­o­sa­ment, on Boa­de­lla no s’acar­nissa és amb la crema de símbols monàrquics. “Coses de l’edat”.