Evocacions d’infàncies que queden lluny

“També en cas­tellà”, diu el mate­rial pro­mo­ci­o­nal del còmic Li dèiem Bebeto (Norma Edi­to­rial) de Javi Rey. Un detall anecdòtic però que parla bé d’una certa nor­ma­li­tat en la novel·la gràfica a Cata­lu­nya. Fins ara, la infor­mació que es faci­li­tava era “també en català”, que solia sonar a sin­gu­la­ri­tat edi­to­rial.

Però pas­sem a la matèria de l’obra. Li dèiem Bebeto s’ins­criu en el grup d’obres que ver­sen sobre les evo­ca­ci­ons infan­tils i juve­nils dels autors. Novel·les gràfiques que, si bé poden ser argu­men­tal­ment fictícies, sí que res­pi­rem l’auten­ti­ci­tat vital d’un temps pas­sat. “Es tracta d’una ficció en un con­text molt per­so­nal”, explica Rey. Una línia que ha donat grans obres, com ara el San­gre de bar­rio de Jaime Martín, que evo­cava els bar­ris de l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat.

En aquest cas, Rey ens porta a una comarca veïna: el Baix Llo­bre­gat, con­cre­ta­ment a la població a què al lli­bre s’atri­bu­eix el nom de Sant Pere, però que autènti­ca­ment és Gavà. Un Gavà que des d’aquells dies d’infància ha can­viat força. “Una població que havia vis­cut allu­nyada del mar i veia Bar­ce­lona com un espai llunyà per des­co­brir”, explica Rey, que tot i aquest marc refe­ren­cial va néixer a Brus­sel·les el 1982. “Els meus avis materns i paterns van ser emi­grants a Bèlgica, on van tenir fills. Els meus pares es van conèixer allà, on jo vaig néixer.”

Li dèiem Bebeto és una història ten­dra i dura alhora. Pèrdues a des­temps de per­so­nes esti­ma­des, malal­tia men­tal, dis­cri­mi­nació, sole­dat, pri­mers amors i pri­me­res decep­ci­ons. En defi­ni­tiva, nois i noies que es fan grans, però que des­co­brei­xen que la vida no és justa, com és el cas de Bebeto, el pro­ta­go­nista que dona nom a l’àlbum i que sem­bla voler atu­rar el temps per impe­dir el seu pas al món adult. És força interes­sant la gale­ria de per­so­nat­ges que apa­rei­xen en l’obra i que, segons Rey, “s’intenta que no siguin ni bons ni dolents del tot”.

L’àlbum d’aquest autor, for­mat a l’escola Joso i triat com a autor reve­lació del Saló del Còmic de Bar­ce­lona del 2017, s’ins­criu dins d’una poètica auto­bi­ogràfica molt habi­tual del mer­cat fran­co­belga i que sovint, i de manera para­do­xal, té auto­ria cata­lana. Els autors cata­lans són cada cop més pre­uats per les edi­to­ri­als del mer­cat francès i belga, que ofe­rei­xen millors con­di­ci­ons econòmiques que les del país. Això fa que les edi­to­ri­als de casa nos­tra hagin de com­prar a l’estran­ger els drets de publi­cació d’autors pro­pis.