Albert Om: “Marina Rossell no s’assembla a ningú”

El periodista Albert Om (Taradell, 1966) signa una personal biografia de la cantautora Marina Rossell (Castellet i La Gornal, 1954). No faré cap més llibre (Univers), és un retrat on fuig de tota aquella informació que ja circula per les xarxes i que certifica que “Marina Rossell no s’assembla a ningú”, diu explícit, Om en unes declaracions que recull l’agència ACN. El llibre repassa la seva vida i aprofita per parlar de l’amor, de malaltia, o de música, fugint del format convencional per oferir unes memòries “amenes”.

Feia anys que li havien proposat escriure un llibre biogràfic però Rossell, se’n desmarcava. Als 40 anys s’exclamava: “si encara em falten coses per viure!” No s’hi ha posat fins ara que ha coincidit amb la manera de fer del periodista, que “es fa càrrec d’allò que explica l’altra persona”. Per a Rossell, la clau de l’escriptura d’Albert Om és “la humanitat”.

El periodista admet que va ser una decisió fàcil, ja que tenia una relació estreta amb Rossell des de feia molts anys. És un llibre que apel·la a una certa llibertat com la que reclama l’autora. L’embrió de la proposta “parteix de les ganes de la Marina d’explicar-se de veritat”. Al llibre, la mirada d’Om apareix al costat de la protagonista. Incorpora missatges, cartes, correus, materials que van trobar els dos a casa seva durant les entrevistes, reflexions en forma de llistes i diàlegs. Pel que fa al procés de recopilació, el gran gruix prové d’entrevistes setmanals a casa l’autora, però també de concerts i converses en altres formats.

I què volia expressar, principalment al llibre? Per a Om, No faré cap més llibre conté “molt d’agraïment” per part de Rossell, una dona que va arribar a Barcelona com una nena de setze anys que “sense tenir res” i “gràcies a la seva tenacitat” es va acabar convertint “en una de les grans”, no només pel que fa al món musical, sinó també en el marc de la cultura catalana, tractant amb grans noms com Salvador Espriu, Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany o Neus Català.

Un altre dels eixos de la bibliografia passa per la seva relació amb artistes com Maria del Mar Bonet, Raimon, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat o Georges Moustaki. Rossell en parla des del respecte i l’admiració, però sense voler “quedar bé amb ningú”. “És una cosa que li admiro molt, el fet que sigui una dona lliure i que no tingui deutes amb ningú, igual que ningú en té amb ella, està en pau amb el món”, conclou Om.

Rossell afirma que fer aquest viatge en el temps ha estat “agradable” i que l’ha portat en alguns moments a “riure”, però també a “plorar”. “Quan abordes coses de la teva pròpia vida que habitualment no penses t’aboca a estirar el fil”, sosté, “és una mica allò de ’sucar la ploma al cor’”. En aquest sentit, es mostra satisfeta de la decisió, ja que no volia que s’expliqués la seva vida quan ja estigues morta, sinó que ara, amb “tot el temps del món”, però a través d’un llibre que es pogués llegir “en tres hores”.