Rodríguez Soto: “Hem passat d’acollir els avis a expulsar als nets”

En el 75 ani­ver­sari dels Pre­mis Ciu­tat Bar­ce­lona, l’edició de platí, s’ha deci­dit des­mem­brar les dis­tin­ci­ons cul­tu­rals i els científics. Aquest ves­pre s’han entre­gat els Pre­mis Ciu­tat de Bar­ce­lona d’abast cul­tu­ral i el 27 de maig serà el torn dels científics al Saló de Cent de Bar­ce­lona. A la cele­bració d’avui han sovin­te­jat les denúncies sobre la tensió que viu la ciu­tat i s’ha apel·lat a la paraula i la llen­gua com a punt de tro­bada impres­cin­di­ble.

Als dis­cur­sos dels gua­nya­dors hi ha hagut agraïment però també força rei­vin­di­cació. Un bon exem­ple és el de Maria Rodríguez Soto (cate­go­ria Audi­o­vi­sual) que men­tre ha agraït com la capi­tal va aco­llir els seus avis, ha lamen­tat la des­a­pa­rició de l’antiga Mas­sana: “Hem pas­sat d’aco­llir els avis a expul­sar als nets; alguna cosa no fem bé”. També Marta Galan Sala (Cul­tura i Edu­cació), que no s’ha estat de cele­brar la potència de l’Antic Tea­tre i d’afe­gir-se a la mani­fes­tació de les edu­ca­do­res soci­als de la Fun­dació Com­tal, que pro­tes­ta­ven durant l’acte des del car­rer. Xavier Pàmies (tra­ducció en llen­gua cata­lana per Midd­le­march, de George Eliot) ha agraït el premi tot acla­rint que ell va viure una escola on es prac­ti­cava la immersió lingüística, “la fran­quista”. Va poder pre­ser­var la llen­gua gràcies a l’entorn fami­liar i social, fos oral­ment o en tex­tos publi­cats per edi­tors, a qui els hi ha agraït la seva labor. Sota el mes­tratge de Joan Coro­mi­nas i Joan Solà se sent deu­tor del que és tra­duc­tor i “orgu­llo­sa­ment inde­pen­den­tista: Només tra­ient-nos de sobre el jou de l’estat espa­nyol, tin­drem una capi­tal que sigui real­ment pròpia i acon­se­gui­rem pre­ser­var la llen­gua i el país”.

També una nota­ble defensa de la llen­gua vha estat la inter­venció de Cris­tina Masanés (lite­ra­tura en llen­gua cata­lana). A par­tir de Mar­xa­rons. Viatge pels cims i les valls del llen­guatge explica que els seus avis van mar­xar del seu ambi­ent rural per equi­par “les dife­rents Manc­hes­ters cata­la­nes”. Avui, venen nous tre­ba­lla­dors de zones més llu­nya­nes. Rei­vin­dica que la llen­gua sigui punt per evi­tar el des­a­cord: “Com­par­tim una llen­gua cons­truïm la pos­si­bi­li­tat d’un món comú.”

També la rei­vin­di­cació de la paraula ha estat el punt de par­tida de Vic­to­ria Szpun­berg (premi Ciu­tat de Bar­ce­lona d’arts escèniques per Impe­ra­tiu categòric). Per a la dra­ma­turga i direc­tora rei­vin­di­car “el valor de la paraula, avui, té molt sen­tit. Con­fiar-hi sem­bla un acte de fe. La paraula també pot ser un refugi”.

Com­pleta el pal­marès dels Pre­mis Ciu­tat de Bar­ce­lona 2024 Xavier Pla (Assaig, Huma­ni­tats i Història); Gabri­ela Wie­ner (lite­ra­tura en llen­gua cas­te­llana); Car­los Fer­ra­ter, Lucía Fer­ra­ter i Jesús Coll (Arqui­tec­tura i Urba­nisme); Teresa Hel­big (Dis­seny i Moda); el Col·lec­tiu Taller Estampa (Cul­tura Digi­tal); Tarta Relena (música); i Jordi Colo­mer (Arts Visu­als)..