Resseguint amb joia un camí de por i dolor

Hi ha fets fal­sos que han ama­gat la seva men­tida supo­sa­da­ment pel valor del seu tes­ti­moni, encara que no fos­sin certs. Així ho va fer Enric Marco, que va ser pre­si­dent de l’Asso­ci­ació Ami­cal de Maut­hau­sen fins que es va saber que la seva experiència al camp de con­cen­tració nazi de Flos­senbürg era falsa.

La història que es relata en el còmic La senda del llop (Símbol Edi­tors), amb dibui­xos de Vir­gile Dure­vil i guió de Syl­vain Tes­son, plan­teja també una història d’èpica maca­bra: Sla­vo­mir Rawicz, pre­so­ner d’un camp de con­cen­tració soviètic, s’escapa i fa un llarg camí cap a la lli­ber­tat que el porta fins a l’Índia. Sobre el relat de la fugida, reco­llida pel seu pro­ta­go­nista en el lli­bre La llarga cami­nada (Símbol Edi­tors), hi plana el dubte de la seva vera­ci­tat. Rawicz relata fets que van suc­ceir però no se sap amb cer­tesa si ell en va ser el pro­ta­go­nista. Rawicz era un sol­dat polonès que va ser detin­gut per la poli­cia secreta soviètica (NKVD) durant la Segona Guerra Mun­dial.

Sigui com sigui, aquest relat va fas­ci­nar Syl­vain Tes­son, que va voler viure la fugida del gulag en pri­mera per­sona i va orga­nit­zar un viatge soli­tari repro­duint el recor­re­gut amb una lleu­gera mot­xi­lla. Tot sol, o amb la pun­tual com­pa­nyia d’un gos que se li afe­gia. L’experiència dona­ria peu, pri­mer, al lli­bre La senda del llop i, després, a la novel·la gràfica del mateix nom de la qual par­lem ara.

Tes­son va mar­xar amb el tren trans­si­berià des de París per després con­ti­nuar a peu, en bici­cleta i a cavall per bos­cos i rius que mar­quen la ruta de Rawicz per gran part d’Euràsia per un camí que no segueix la lògica dels grans viat­ges que històrica­ment s’han fet tra­ves­sant aquests ter­ri­to­ris. Tes­son segueix les pas­ses del grup de fugi­tius que anys abans van pas­sar les inclemències del temps, la fam i la por que els tor­nes­sin a empre­so­nar en un camí que han seguit els llops guiats pel seu ins­tint, d’aquí ve el nom de La senda del llop com a títol de l’obra gràfica.

En un relat intros­pec­tiu, l’autor de l’obra reco­neix que, en el fons, tant se val si va ser Rawicz l’autèntic pro­ta­go­nista d’aquesta història, atès que està docu­men­tat que van ser molts els depor­tats que van inten­tar, amb més o menys for­tuna, fugir del gulag.

En aquest pas­seig, que va durar un total de vuit mesos, Tes­son es troba amb mul­ti­tud de per­so­nes en pobles i cases aïlla­des al mig del no res que li van ofe­rir la seva hos­pi­ta­li­tat. Sovint, però, també ha de pas­sar molts moments de soli­tud, en què troba con­sol amb nits de lec­tura de poe­sia. També fa conei­xença amb per­so­nes que tenen un record llunyà dels fets que l’han por­tat a empe­dre aquest viatge, que arriba fins al golf de Ben­gala i passa per les este­pes de Mongòlia, el desert de Gobi i el Tibet.

Aquesta és la ter­cera novel·la gràfica que publi­quen ple­gats Tes­son i Dure­vil.