El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes es va començar a concedir el 1969. En 57 anys, aquest és el primer cop que se li atorga a un filòsof, Pere Lluís Font, nascut al petit poble de Pujalts, al Pallars Sobirà, el 1934. A més de filòsof és teòleg, traductor i professor, amb centenars de publicacions. La seva trajectòria acadèmica i intel·lectual és tan llarga com valuosa. 

El guardó està dotat amb 20.000 euros i una escultura d’Ernest Altés. Aquest any serà lliurat el 2 de juny al Palau de la Música Catalana. Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, entitat que el concedeix, ha volgut agrair que és el segon any que el patrocina Abacus. 

“Pere Lluís Font és un mestre de filòsofs i una de les persones a qui devem que la filosofia europea, avui, parli en català”, ha dit Antich. “L’aportació de Font a les lletres catalanes és incalculable. La seva trajectòria, la seva obra traduïda i editada, i la seva contribució al pensament en català és de primera magnitud”, ha afegit. El guardonat d’enguany, ha apuntat el president d’Òmnium,“és un dels grans savis humanistes que té Catalunya”, i ha destacat el fet de ser “un defensor i divulgador de la llengua catalana a través d’un corpus literari i filosòfic de gran valor, un mestre de filòsofs”. 

El jurat, format per Maria Campillo, Judit Carrera, Raül Garrigasait, Àngels Gregori, Marta Nadal, Jaume C. Pons Alorda, Clàudia Pujol, Enric Sòria i Salvador Sunyer, va votar Pere Lluís Font de manera unànime. “Per la seva contribució en el camp de la filosofia en llengua catalana; perquè ha estat editor i potenciador de la filosofia en català i perquè en el camp de la traducció ha portat a la nostra llengua la filosofia més important d’àmbit europeu”, ha indicat el jurat en el seu veredicte. Alhora, se li destaca “la tasca en el terreny acadèmic, contribuint a l’ensenyament filosòfic en català a les noves generacions” i que “representa la baula de la filosofia catalana de l’escola de Barcelona, estroncada durant la Guerra Civil”. 

Al seu torn de paraula, després d’escoltar la generosa glossa que ha fet Xavier Antich sobre la seva vida i obra, Font ha declarat, amb humor, “no sabia que fos tant bo”. Tot seguit ha confessat que “aquest premi ha estat una sorpresa; l’última cosa que podia somiar”. “Tant de bo que aquest premi ajudi, més enllà de la possible vanitat personal, a normalitzar la situació de la nació catalana”, ha assegurat, després de vincular els que ha dit que són les seves dues grans passions: la filosofia i Catalunya. A més, per a ell, “la llengua és el nervi de la nació; si la perdem, ho perdem tot”. “Sempre he dit que si em prenen la llengua, ja us ho dono tot.” 

Respecte del seu valor com a filòsof, ha insistit que ell ha estat “un professor de filosofia” que “ha explicat els grans mestres que són grans creadors de filosofia”. “Jo no puc comparar-me de cap manera amb aquestes figures”, ha dit, i ha reivindicat “un segell propi de la filosofia catalana o de la filosofia de Catalunya amb llengua pròpia”. Amb modèstia, ha volgut advertir que no es considera un “creador de filosofia”. En tot cas és un gran transmissor que no defalleix tot i tenir 91 anys i de que, segons ha dit, fa un parell d’anys que té “la salut tocada” i continua treballant. “Treballar ajuda a viure i per això no m’aturo; estic enllestint un llibre sobre filosofia al natural, sense retòrica, sense maquillatge.” I ha conclòs dient que “s’ha de ser tolerant amb les persones, però no amb les idees; no es pot dir tot el que es pensa, s’ha de pensar molt bé el que es diu”