Els nadons ibers del jaciment d’Ullastret no van morir sacrificats

Un estudi mul­ti­dis­ci­pli­nari de la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona (UAB) i el Museu d’Arque­o­lo­gia de Cata­lu­nya (MAC) ha reve­lat que els nadons ibers del jaci­ment d’Ullas­tret hau­rien mort per cau­ses natu­rals i no per una selecció per sexes o pràcti­ques sacri­fi­ci­als. com s’havia apun­tat en el pas­sat. Les inves­ti­ga­do­res del Grup de Recerca en Antro­po­lo­gia Biològica de la UAB Assumpció Mal­gosa i Caro­lina San­do­val i el res­pon­sa­ble de la seu del MAC a Ullas­tret Gabriel de Prado han pre­sen­tat aquest dilluns els resul­tats d’una recerca exhaus­tiva sobre aquests enter­ra­ments infan­tils.

En les res­tes esquelètiques s’han apli­cat tècni­ques actu­a­lit­za­des de mor­fo­lo­gia, mor­fo­me­tria i, per pri­mera vegada, anàlisis genètiques i d’his­to­lo­gia den­tal, per traçar-ne el per­fil biològic com­plet. Segons han deta­llat, i tal com informa Gui­llem Roset de l’agència ACN, s’han exa­mi­nat totes les res­tes dels infants recu­pe­rats fins ara, que pro­ve­nen de dos nuclis, Illa d’en Rei­xac i Puig de Sant Andreu.

En total s’han ana­lit­zat 15 indi­vi­dus, un dels quals s’ha iden­ti­fi­cat per pri­mer cop. Les inves­ti­ga­do­res han expli­cat que l’estudi indica que vuit dels nadons eren nenes i cinc nens. Alguns dels enter­ra­ments van ser de morts pre­ma­tu­res, durant la ges­tació, però fona­men­tal­ment eren de fetus a ter­mini, i d’indi­vi­dus amb una super­vivència post­na­tal de més d’un mes (els nadons que més van viure ho van fer dotze set­ma­nes).

El patró de dis­tri­bució de morts per edat i sexe “s’assem­bla a la mor­ta­li­tat infan­til natu­ral de pobla­ci­ons en desen­vo­lu­pa­ment” i això els ha por­tat a des­car­tar que es produís una selecció per sexes ni pràcti­ques sacri­fi­ci­als. Dos indi­vi­dus ubi­cats en un mateix dipòsit com­par­tien lli­natge, cosa que podria sug­ge­rir un vin­cle per via materna.

“Els ibers cre­ma­ven els seus morts, però els nens més petits els dei­xa­ven enter­rats a casa seva. Són els que s’han tro­bat i que ens per­me­ten saber més coses res­pecte al ritual fune­rari i la bio­lo­gia dels matei­xos infants”, ha apun­tat Assumpció Mal­gosa. La prin­ci­pal con­clusió, doncs, és que no es produïa cap selecció ni per edats ni sexes i que la mort d’aquests indi­vi­dus no era un infan­ti­cidi. “És una hipòtesi que queda total­ment des­car­tada”, ha expli­cat.

En l’estudi previ, dos enter­ra­ments del Puig de Sant Andreu es van inter­pre­tar com a dipòsits ritu­als al vol­tant d’un altar. La inves­ti­gació actual posa de mani­fest un “ritual fami­liar” i “una part íntima de la soci­e­tat ibera, que volia que els seus nadons sense dife­ren­ciar per sexes es que­des­sin a les cases”.

Mal­gosa rei­vin­dica la importància del jaci­ment d’Ullas­tret, un dels con­junts arqueològics més des­ta­cats de l’edat del ferro a la península ibèrica (segona mei­tat del pri­mer mil·lenni aC). La seva rellevància rau a ser el major oppi­dum iber (ciu­tat for­ti­fi­cada) des­co­bert a Cata­lu­nya i un dels més sig­ni­fi­ca­tius de la medi­terrània occi­den­tal. Segons l’experta, encara queda “molta recerca per a fer”. La tasca exe­cu­tada fins ara els fa pen­sar que es tro­ba­ran un nom­bre d’enter­ra­ments infan­tils “espec­ta­cu­lar”, perquè algu­nes fos­ses es rea­pro­fi­ta­ven. Fins ara s’ha exca­vat un 5% a l’Illa d’en Rei­xac i un 20% al Puig de Sant Andreu.

Mal­gosa sosté que quan es loca­lit­zin més res­tes es podran rea­lit­zar con­clu­si­ons encara més acu­ra­des. “Aquesta manera de tre­ba­llar la podem apli­car en molts altres jaci­ments. Com més dades tin­guem, més podrem veure si hi ha diferències entre grups, amb altres ibers de zones dife­rents o si tot­hom uti­lit­zava els matei­xos ritu­als”, ha afe­git.