L'últim i el millor

Segons ha expli­cat molts cops J.K. Row­ling, la idea base que dona­ria peu a tota la sèrie de lli­bres pro­ta­go­nit­zats per Harry Pot­ter se li va acu­dir en un tra­jecte de tren de Manc­hes­ter a Lon­dres, el 1990. Van ser qua­tre hores de viatge perquè la línia anava amb retard. Si amb qua­tre hores va pro­jec­tar el que després s’ha con­ver­tit en un feno­men sense pre­ce­dents, algú pot ima­gi­nar què hau­ria estat capaç de fer la Row­ling si viatgés per Cata­lu­nya en trens de roda­lies?

D’aquell viatge han pas­sat 17 anys i 7 lli­bres, gai­rebé 400 mili­ons d’exem­plars venuts en 65 idi­o­mes, poc més de 4.000 pàgines en l’edició cata­lana, i, fidel al pro­jecte ini­cial, l’autora ha tan­cat la sèrie amb Harry Pot­ter i les relíquies de la mort, l’última novel·la i, pro­ba­ble­ment, la millor.

Avui, a par­tir de dos quarts de set, es podrà com­prar el dar­rer exem­plar en tra­ducció cata­lana i cas­te­llana. En cas­tellà (Sala­man­dra) el tiratge incial és d’un milió i mig d’exem­plars, i en català (Empúries) d’uns 75.000.

Eugènia Broggi, edi­tora d’Empúries, comenta que “ja era fan de Harry Pot­ter abans de ser-ne l’edi­tora i tot”. També ens comenta que “té un mèrit increïble el que ha acon­se­guit l’autora, que mili­ons d’ado­les­cents de tot el món s’iniciïn a lle­gir de manera com­pul­siva, que per­din la por als lli­bres grui­xuts”. En català, la venda mit­jana dels volums ante­ri­ors ha estat de 100.000 exem­plars.

Com ha can­viat tot des que Joanne Kath­leen Row­ling (a qui van sug­ge­rir que signés amb les ini­ci­als perquè no se sabés que l’autor era una dona i per seguir una mica l’exem­ple del mític J.R.R. Tolkien) va pas­sar per Bar­ce­lona per pre­sen­tar el pri­mer lli­bre, Harry Pot­ter i la pedra filo­so­fal, i es va tro­bar en una sala de premsa buida...
Fes­tes i entre­te­ni­ments

Avui, 10 anys després, es fan dife­rents fes­tes i acti­vi­tats per alleu­ge­rir els últims minuts d’espera dels milers de fans. I si ella vingués, podria pas­se­jar per la ciu­tat dalt d’un autobús de dos pisos, des­co­bert, com els juga­dors del Barça quan gua­nyen algun títol (sí, allò que feien fa uns anys), salu­dant la gen­tada que li dema­na­ria més lli­bres, més Pot­ter. I fins i tot podria com­prar-se l’autobús, amb un pes­sic dels 845 mili­ons d’euros que, segons els de la revista For­bes, ha acu­mu­lat.

Un pro­jecte tan­cat
Tot i les pres­si­ons, no sem­bla que hi pugui haver con­ti­nu­ació. El pro­jecte anava des que un Harry Pot­ter d’11 anys des­co­breix que és un mag i va per pri­mer cop a Hogwarts fins que arriba a la majo­ria d’edat, als 18. És a dir, 7 anys, 7 cur­sos, 7 lli­bres. És curiós que amb els any lec­tius tan acci­den­tats que li ha tocat viure a Harry Pot­ter, no hagi repe­tit mai curs... Hau­ria estat la manera de poder comp­tar amb un parell o tres lli­bres més. A Hogwarts poden tenir lloc les emo­ci­ons, suc­ces­sos i vivències més increïbles, però ningú repe­teix curs. Increïble.

Al marge de l’imperi en què s’ha con­ver­tit la marca Harry Pot­ter, dels ini­cis humils, gai­rebé lle­gen­da­ris amb què la Row­ling va escriure el pri­mer lli­bre, els rebut­jos edi­to­ri­als, etcètera, etcètera, la veri­tat és que la sèrie ha tin­gut moments bai­xos i allar­gas­sats, però també d’altres de moltíssima qua­li­tat. Un d’aquests moments àlgids és aquest últim volum, gai­rebé sen­cer, un magnífic comiat. Harry i els seus amics, Her­mi­one i Ron, se’l pas­sen vol­tant món lluny de Hogwarts, bus­cant els objec­tes en què el mal­vat Vol­de­mort ha ama­gat parts de la seva ànima per poder-se repro­duir en cas de morir en el com­bat per domi­nar el món dels mags. Una recerca tre­pi­dant i plena d’enig­mes per resol­dre, però, sobre­tot, una recerca per­so­nal, un aca­ra­ment als sen­ti­ments que poden tenir tres joves davant l’amis­tat, el deure, l’amor, el pas­sat. Una recerca que també tindrà la seva lec­tura, o inter­pre­tació messiànica.

Tot i l’èxit, Row­ling ha rebut algu­nes crítiques nega­ti­ves. “Es poden cri­ti­car frag­ments pun­tu­als d’alguns dels lli­bres, però, per molt que digui Harold Bloom, ha estat una bona sèrie”, comenta Broggi, que insis­teix en com ha estat de posi­tiu aquest èxit, “per als que estem en el sec­tor, esclar, però també per a tots els lec­tors, sobre­tot els més joves”.

Hi haurà con­ti­nu­ació?
Els res­pon­sa­bles de les empre­ses de tota mena que viuen del feno­men de Harry Pot­ter segur que sal­ta­rien d’ale­gria si J.K. Row­ling acceptés con­ti­nuar la sèrie. Fins i tot Xavier Pàmies i Gemma Rovira, tra­duc­tors de la novel·la al català i cas­tellà, res­pec­ti­va­ment. Harry Pot­ter se’ns ha fet adult, d’acord, però qui ens diu que no podria ser el nou direc­tor de Hogwarts? O pot­ser tindrà fills, que s’hau­ran d’enfron­tar a nous Vol­de­mort... Abans de pen­sar en el futur, però, cal saber el pre­sent, i avui el pre­sent és des­co­brir si Harry Pot­ter podrà vèncer Vol­de­mort i sor­tir-ne ben parat. La res­posta, a par­tir de les 18.30, més les hores que cadascú inver­teixi en lle­gir aques­tes últi­mes 736 pàgines de la història del nen mag, que se’ns ha fet gran i ens diu adéu.