Txema Muñoz atrapa l’atenció de la canalla només amb el gest i amb esquitxos de màgia. És un clown, de gavardina llarga, d’exèrcits de culleretes a les butxaques i també d’un joc amb la desaparició d’objectes màgica. L’espai sonor de Gota el domina el gotejar pausat en el que podria ser una barraca en la qual decideix fer una breu estada un clochard, sense massa sort amb la convivència amb els altres: L’aclapara que tots vulguin pujar a l’escenari a provar de primera mà la desaparició d’una cullereta de cafè o que ragin monedes del seu nas. Ell, en canvi, es deixa persuadir per la música que regala la pluja que deu haver-hi fora. O la pèrdua que deu haver-hi en el dipòsit d’aigua, que és el sostre d’aquest lloc imaginat. L’informe que va presentar ahir el CoNCA, L’activitat escènica per a escolars a Catalunya determina que el 77% de les obres es representen en català i que el 18% no tenen text (com pot ser aquesta màgia de Gota, la dansa o el circ).

En realitat, la gran majoria d’obres que es veuen a la Mostra estan pensades per a circular també més enllà de la parla catalana. Ho facilita que no utilitzin paraules, o mots molt fàcilment adaptables a qualsevol llengua (com podria ser Copiar de Quim Giron). En aquesta edició, assisteixen una cinquantena de professionals de l’Estat espanyol i internacionals, del Regne Unit, Irlanda, Dinamarca, Països Baixos, Lituània, Suècia, Singapur, Canadà, Portugal, França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica i Xile.

A Thauma, que va servir d’espectacle inaugural, ahir al vespre, també és un espectacle eminentment visual i que, jugant amb un surrealisme del joc infantil, en realitat sedueix a totes les edats. El català és evident (amb els seus accents com el valencià o el mallorquí) a l’escenari,però també és veritat que la reacció més espontània de la canalla és sovint en castellà. L’ús social de la llengua necessita una immersió constant als centres escolars.