Cas Sixena: hi ha partit? Els juristes diuen que sí

Quines possibles vies d’oposició hi ha a la sentència del Tribunal Suprem que obliga a traslladar les pintures murals de Sixena al monestir dels Monegres? Hi ha partit encara? Quatre juristes van participar dijous en una taula rodona que va tenir lloc a la llibreria Ona, plena de gom a gom de ciutadans preocupats pel futur d’aquesta obra que custodia el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Només començar, l’advocat i activista cultural Antoni Gelonch va etzibar: “M’agrada veure tanta gent interessada en el cas, però m’hagués agradat la mateixa repercussió el 2017, quan l’afectat va ser el Museu de Lleida, en ple article 155. Llavors, ens vam sentir molt sols.”

La primera qüestió que va plantejar l’advocat i president de l’Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans, Cèsar Lagonigro, en el paper de moderador, va ser, posant-se en el pitjor escenari, el de l’exili de les pintures, si les institucions catalanes estarien per reclamar el cost econòmic que han assumit des del 1936 per preservar-les. Gelonch, pessimista, va recordar que la propietària de la peça és una monja d’Àlaba “que no sap ni on cau Sixena.” Per raons que segurament no se sabran mai, el 2015 va donar poders al govern d’Aragó per recuperar les pintures que no ha vist mai en la seva vida. El catedràtic de dret processal i advocat Jaume Alonso-Cuevillas va dir que si es volgués sí que es podria fer una reclamació de les despeses. “La sentència del Suprem deixa la porta oberta a un altre procediment.”

Però, va insistir, cal voluntat política. També en caldrà ara, de voluntat política, per desafiar la resolució judicial. Sembla que les coses no aniran per aquí. Guillem Soler, magistrat del jutjat de primera instància 1 de Barcelona i portaveu d’Àgora Judicial, va llistar les diferents opcions. Una seria que els serveis jurídics de la Generalitat acudissin al Tribunal Constitucional (TC) per denunciar “vulneració de drets fonamentals”. Se n’han vulnerat? Sí, va remarcar Alonso-Cuevillas, perquè en el judici hi va haver “documents que no es van permetre presentar.” De totes maneres, Soler va precisar que recórrer al TC “no impediria l’execució de la sentència.” I un aspecte important: per demanar auxili al Constitucional cal “el beneplàcit polític”. “Spoiler: no el tindrem”, va assegurar Alonso-Cuevillas.

La via TC, doncs, és feble. Soler va dibuixar un altre horitzó més factible: el de la impossibilitat d’executar la sentència per motius tècnics, donada l’extrema fragilitat dels murals, cosa que ha certificat la comunitat d’especialistes. Molt encertat, Soler anima a continuar sumant veus crítiques dels tècnics, “neutrals i sòlids, del mateix museu i si són de fora millor.” “No és raonable assumir el risc de liquidar una obra de tant d’interès cultural pel fet de complir una sentència”, va sostenir, i hi va afegir: “La llei i la jurisprudència preveuen una solució per a aquests casos: la indemnització.” És a dir, les institucions catalanes i les aragoneses (o la monja d’Àlaba?) haurien de pactar un preu de compra, perquè recordem que el MNAC no té un títol de propietat de les pintures. El que Soler no va dir, perquè potser no ho sap, són les xifres que a la comunitat veïna fan circular com un avís per a navegants: mil milions d’euros.

Tornem-nos a posar en el pitjor escenari. Les pintures marxen i un cop a Aragó es confirmen els presagis dels experts, és a dir, que es degraden. Els juristes reunits a la llibreria Ona van avançar que el Codi Penal tipifica com a delicte els danys “per imprudència” al patrimoni històric artístic. Alonso-Cuevillas va revelar que “per encàrrec d’un grup d’ex-consellers” està estudiant camins que evitin aquest final tan tràgic. I un podria ser emparar-se al conveni de Nicòsia, acordat el 2017, que regula a nivell internacional la protecció dels béns culturals que estan sota perill.

A cap dels ponents de la taula rodona els fa cap confiança la justícia espanyola. Alonso-Cuevillas va deixar anar que el president de la sala del Suprem que ha dictat la sentència de les pintures de Sixena és aragonès. El lletrat de l’exconseller Lluís Puig en el litigi de les obres originàries del monestir que la Guàrdia Civil es va endur per la força del Museu de Lleida va explicar algunes de les “perles” que l’advocat de l’ajuntament de Vilanova de Sixena va engaltar en el judici. “Com pot ser innocent [Lluís Puig] si és independentista?” El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va acabar absolent l’exconseller.

La catalanofòbia ha travessat des de sempre el conflicte d’Aragó amb Catalunya per aquest patrimoni artístic que els uneix per història. Antoni Gelonch va subratllar que la comunitat veïna fa dècades que s’ha anat preparant per sortir-ne victoriós. Mitjans de comunicació, polítics, església... tots han anat a l’una. “Mentrestant, aquí no vam estar atents al que estava passant.” I ara tots a córrer.

Aquest dilluns es reunirà el patronat del MNAC per decidir el futur del conjunt pictòric. “És un patronat complicat, vejam on arriba”, va reblar Alonso-Cuevillas.