L'obra del modernista universal Isaac Albéniz, exposada al Museu de la Música
Música
El Museu de la Música de Barcelona ha inaugurat aquest dimarts al matí l'exposició temporal sobre un dels músics catalans que va tenir més projecció internacional, Isaac Albéniz, una mostra que es podrà visitar fins al 27 de juliol i a la qual es ret homenatge al compositor modernista coincidint amb el centenari de la seva mort. El comissari de l'exposició, Romà Escalas, ha explicat que Albéniz va ser el representant a Europa de l''Espanya rejovenida, catalana i modernista durant les darreries del segle XIX i principis del XX.
Considerat "un gran concertista i un dels pianistes més importants d'Europa a la seva època" segons explica el mateix Escalas, el visitant de l'exposició es trobarà inicialment amb la imatge del seu enterrament a Barcelona l'any 1909, que mostra l'extraordinària popularitat i el reconeixement social de què gaudí Albéniz. Darrera d'aquesta fotografia s'amaga el seu piano, una peça de col·leccionista lliurada per la néta del compositor al Museu de la Música de Barcelona i que compta amb la signatura del mateix Albéniz, gravada al costat del suport on el concertista col·locava les partitures.
"La seva música va estar inspirada en arrels populars", recorda Romà Escalas, també director del Museu de la Música, abans d'afegir que Albéniz, nascut a Comprodon el 1860, va crear un estil nou que va ser "apreciat immediatament a Europa", per bé que a Espanya va generar diferències d'opinió. L'exposició continua amb la producció dramàtica d'Albéniz, que va composar òperes i sarsueles, amb els personatges i paisatges que van servir-li de fonts d'inspiració i, finalment, aborda el context i dimensió d'èxit en què sempre va viure el compositor, amb els comentaris que d'altres músics i els seus familiars van fer sobre ell i la seva obra.
La mostra es nodreix de diverses tipologies de documents –epistolari, hemeroteca, fotografia, partitures, instruments, objectes personals i també documents oficials– amb l'objectiu d'oferir un retrat complet i polièdric d'Albéniz, que va haver de conjugar l'èxit amb les crítiques que sobretot va rebre d'altres artistes espanyols i catalans.
