Les 'majors' busquen el suport del govern espanyol i del PP per frenar la llei del Cinema

Les majors nord-ame­ri­ca­nes s'han posat en con­tacte amb el govern espa­nyol i el PP a Cata­lu­nya i Madrid per pro­var d'atu­rar, o com a mínim sua­vit­zar, la llei del cinema que es tra­mita al Par­la­ment i que, si s'aprova en els ter­mes actu­als, les obli­garà a doblar al català el 50% de les còpies. Fonts conei­xe­do­res d'aquests con­tac­tes apun­ten que els repre­sen­tants de les dis­tribuïdores "tru­quen a tot­hom" i a tots els nivells. La con­se­lle­ria de Cul­tura afirma que el govern es manté unit en els eixos essen­ci­als de la llei, i que les tres for­ma­ci­ons del tri­par­tit podrien accep­tar esme­nes que "millo­rin" el text, però no les que afec­tin la seva essència.

Les majors acti­ven els seus con­tac­tes econòmics i polítics en un moment en què la nor­ma­tiva encara està en fase de tra­mi­tació al Par­la­ment de Cata­lu­nya. La via de l'acord amb la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya es va començar a torçar ja fa un any i mig, l'11 de juliol del 2008, quan repre­sen­tants de la con­se­lle­ria de Cul­tura es van reu­nir amb Fedi­cine i les dis­tribuïdores per expli­car-los les bases de la llei que el con­se­ller Tres­ser­ras aspi­rava a con­sen­suar amb el sec­tor.

Dos mesos després, a l'octu­bre, les matei­xes majors van comu­ni­car al govern que rebut­ja­ven de ple la pro­posta i adme­tien que actu­a­rien en tots els àmbits per atu­rar la llei. La Gene­ra­li­tat i els dis­tribuïdors no farien el procés con­jun­ta­ment. Doblar al català, argu­men­ten les majors en les seves con­ver­ses amb la Gene­ra­li­tat, "esta­bli­ria un pre­ce­dent" i obri­ria la porta a altres llengües "mino­ritàries" d'Europa.

A par­tir d'aquest punt, el govern va ini­ciar les tas­ques de pre­pa­ració de la llei i les majors van començar a tre­ba­llar per impe­dir que s'aprovés. Els intents d'acos­ta­ment dels últims mesos del 2009, quan es va pre­sen­tar l'avant­pro­jecte del text, fins al 12 de gener, en què es va apro­var el pro­jecte, no van pros­pe­rar, i les majors van aca­bar impul­sant el tan­ca­ment de cine­mes de l'1 de febrer.

Segons fonts conei­xe­do­res dels con­tac­tes, en aquest temps les dis­tribuïdores han tru­cat a "totes les por­tes" i han dema­nat el suport de l'ambai­xa­dor dels Estats Units a l'Estat espa­nyol, Alan D. Solo­mont, i el pre­si­dent de la Cam­bra de Comerç nord-ame­ri­cana, Jaime Malet, que en decla­ra­ci­ons han admès que part dels mem­bres de la Cam­bra estan "pre­o­cu­pats" pels efec­tes de la llei sobre els interes­sos nord-ame­ri­cans en el sec­tor.

Cons­ten també con­tac­tes amb el PP a Madrid i a Cata­lu­nya, però fonts d'aquest par­tit apun­ten que les tru­ca­des i reu­ni­ons s'este­nen també a repre­sen­tants d'altres for­ma­ci­ons. "S'estan movent molt" per posar fre o com a mínim sua­vit­zar tant com puguin una llei que con­si­de­ren "injusta", apun­ten. Els popu­lars, que van pre­sen­tar una esmena a la tota­li­tat a la llei del cinema que va ser rebut­jada, tenen poc marge de mani­o­bra al Par­la­ment i han tras­lla­dat la qüestió al Congrés, on han inter­pel·lat el minis­tre d'Indústria, Miguel Sebastián.

Les majors també han par­lat de la llei amb el direc­tor gene­ral de l'Ins­ti­tut de Cine­ma­to­gra­fia i de les Arts Audi­o­vi­su­als, Ignasi Guar­dans, que ha rebut al seu des­patx els repre­sen­tants a l'Estat. Guar­dans, que va acce­dir al càrrec l'abril del 2009, també es va reu­nir en dues oca­si­ons amb el pre­si­dent de les dis­tribuïdores a Madrid i Los Ange­les al mes de juny del 2009 en tro­ba­des en què es va abor­dat aquesta qüestió.

Mal­grat tot, el govern català nega que hagi rebut cap mena de pressió ni de l'exe­cu­tiu espa­nyol, que es mos­tra "res­pectuós" amb les com­petències de la Gene­ra­li­tat, ni d'àmbits econòmics. Fonts de la con­se­lle­ria de Cul­tura apun­ten que les tres for­ma­ci­ons que com­po­nen el tri­par­tit tenen la ferma deter­mi­nació d'apro­var els eixos essen­ci­als de la llei, o sigui, l'obli­ga­to­ri­e­tat de doblar al català el 50% de les còpies. Si hi ha modi­fi­ca­ci­ons en el tràmit al Par­la­ment, apun­ten, no afec­ta­ran aquesta base.