Cultura
CRTVE fa passos enrere
El relleu a la cúpula de la radiotelevisió pública estatal i la manera en què s’ha dut a terme desvirtuen i posen en entredit les promeses regeneracionistes de ZP
La substitució del periodista Luis Fernández per l’octogenari exministre ucedista Alberto Oliart al capdavant de la Corporació Radiotelevisió Espanyola (CRTVE) no és el més inquietant dels grinyols que acompanyen ara un elefant que no troba herba de la bona un cop ha acabat la dieta d’aprimament.
Oliart, de 81 anys, que admet que desconeix la televisió perquè la segueix molt poc, va rebre ahir l’aprovació del Congrés de Diputats per al seu nou càrrec, fet que permet que es pugui dur a terme el tràmit de nomenar-lo oficialment president de la CRTVE.
Així, es posarà fi a aquesta maniobra en què els grans partits espanyols no s’han pres ni la més diminuta de les molèsties a dissimular que les promeses de Zapatero sobre la independència de la radiotelevisió pública estatal no valien ni la saliva que va invertir a explicar-les: tot i que el president de la CRTVE hauria de sorgir de l’exercici parlamentari al Congrés de Diputats, la votació d’ahir es basava en un fait accompli: PSOE i PP ja havien pactat que Oliart era l’home a nomenar.
Aquesta democràtica aixecada de camisa que referma els més tristos dels tòpics relatius a la radiotelevisió pública estatal, aquells que la consideren “la veu del seu amo”, és l’aperitiu d’un àpat que inclou plats de digestió difícil que tenen a veure, de manera directa, amb la llei general de comunicació audiovisual que impulsa el govern Zapatero.
De fet, també ahir, ICV va presentar una esmena a la totalitat d’aquesta llei en considerar que el seu articulat envaeix competències i, segons Joan Herrera, secretari general de la formació, “afecta models televisius d’èxit, especialment el de Televisió de Catalunya” perquè obeeix als interessos de “les grans cadenes de televisió privades”.
Aquest model, certament lesiu en aspectes com ara el de la regulació de la publicitat i que serà la causa més important de la migració de teleespectadors cap a internet, impacta de manera directa en Televisió Espanyola.
La televisió pública estatal queda òrfena de publicitat a partir del mes de gener, ha de pagar-se la posada en marxa de l’alta definició –Oliart ja va demanar els diners la setmana passada– i ha de maldar per evitar situar-se en una posició residual, perquè la nova llei la deixarà sense capacitat de competir per l’adquisició de continguts competitius.
Com a mostra, un botó: tres dies després que l’expresident fes pública la seva dimissió “per raons personals”, Tele-5 anunciava l’adquisició dels drets de Mira quien baila, un dels èxits de TVE-1. I la CRTVE encara ara no té decidit el pressupost del 2010.
Oliart, de 81 anys, que admet que desconeix la televisió perquè la segueix molt poc, va rebre ahir l’aprovació del Congrés de Diputats per al seu nou càrrec, fet que permet que es pugui dur a terme el tràmit de nomenar-lo oficialment president de la CRTVE.
Així, es posarà fi a aquesta maniobra en què els grans partits espanyols no s’han pres ni la més diminuta de les molèsties a dissimular que les promeses de Zapatero sobre la independència de la radiotelevisió pública estatal no valien ni la saliva que va invertir a explicar-les: tot i que el president de la CRTVE hauria de sorgir de l’exercici parlamentari al Congrés de Diputats, la votació d’ahir es basava en un fait accompli: PSOE i PP ja havien pactat que Oliart era l’home a nomenar.
Aquesta democràtica aixecada de camisa que referma els més tristos dels tòpics relatius a la radiotelevisió pública estatal, aquells que la consideren “la veu del seu amo”, és l’aperitiu d’un àpat que inclou plats de digestió difícil que tenen a veure, de manera directa, amb la llei general de comunicació audiovisual que impulsa el govern Zapatero.
De fet, també ahir, ICV va presentar una esmena a la totalitat d’aquesta llei en considerar que el seu articulat envaeix competències i, segons Joan Herrera, secretari general de la formació, “afecta models televisius d’èxit, especialment el de Televisió de Catalunya” perquè obeeix als interessos de “les grans cadenes de televisió privades”.
Aquest model, certament lesiu en aspectes com ara el de la regulació de la publicitat i que serà la causa més important de la migració de teleespectadors cap a internet, impacta de manera directa en Televisió Espanyola.
La televisió pública estatal queda òrfena de publicitat a partir del mes de gener, ha de pagar-se la posada en marxa de l’alta definició –Oliart ja va demanar els diners la setmana passada– i ha de maldar per evitar situar-se en una posició residual, perquè la nova llei la deixarà sense capacitat de competir per l’adquisició de continguts competitius.
Com a mostra, un botó: tres dies després que l’expresident fes pública la seva dimissió “per raons personals”, Tele-5 anunciava l’adquisició dels drets de Mira quien baila, un dels èxits de TVE-1. I la CRTVE encara ara no té decidit el pressupost del 2010.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.