Els primers pagesos

Per als arqueòlegs, estiu és sinònim de treball de camp. Entre l'1 de juny i el 30 de setembre, a Catalunya es faran 90 excavacions de recerca, que a una mitjana de 15 membres, suposa 1.350 arqueòlegs que durant algun període de les vacances -la majoria són estudiants o professors- s'hauran arremangat per gratar el terra polsós a la recerca de restes dels nostres avantpassats. En paral·lel, entre juny i juliol ja s'han fet 222 intervencions preventives, d'aquelles que van a remolc d'obres puntuals i en què els arqueòlegs treballen a preu fet, rere les màquines, per salvar tot el que es pugui.

Una de les excavacions que s'han dut a terme aquests dies és la d'una cova d'època neolítica, situada als afores de Sitges, en un indret privilegiat a la falda de la muntanya, amb vistes al mar. Es tracta d'un dels nombrosos assentaments que hi ha a Catalunya a través dels quals es pot documentar l'aparició dels primers pagesos a les nostres costes cap al 5.500 aC. Forma part d'un projecte encapçalat pel catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Miquel Molist, exdirector del Museu d'Arqueologia de Catalunya, que busca les diferències i lligams entre el primer neolític a l'Orient -dirigeix excavacions a Síria (Tell Halula) i el Kurdistan turc (Akarcay)- i la Mediterrània occidental, on va arribar 2.000 anys més tard i de cop, per influència oriental. Molist ja va anar al juny a Akarcay i al setembre farà cap a Tell Halula.

La recerca a la cova de Sitges -ens demanen que no en revelem el nom ni l'indret exacte per evitar pillatges- s'emmarca en l'excavació d'altres jaciments de la costa central catalana, des de Sant Pau del Camp, a Barcelona, fins a les fabuloses mines de Gavà, on el moment estudiat ja se situa uns 1.000 anys més endavant que a Sitges: ja no es tracta, per tant, dels primers pagesos.

Jaciment prototípic
La cova de Sitges és un jaciment petit, prototip de la recerca estival que té lloc a molts indrets de Catalunya. Hi han treballat, en dues tandes de quinze dies, dos grups de 15 arqueòlegs, la majoria catalans i alguns vinguts d'universitats espanyoles, sota el guiatge de Molist i la direcció d'Oriol Vicente, amb l'aval de la UAB, el finançament de la Generalitat (16.000 euros per dos anys) i el suport de l'Ajuntament de Sitges.

Quan van començar el 2007, amb una sabata i una espardenya, només menjaven entrepans tant per esmorzar com per dinar, recorda Vicente. Ara les condicions són millors, però ningú no els estalvia una jornada ininterrompuda de 10 hores. Són unes vacances ben atípiques. Això sí, l'ambient és arcàdic: tan interessant com el dietari científic ho deu ser el sentimental. Però aquest sí que és matèria reservada.

L'interior de la cova, il·luminada amb bombetes alimentades per un motor de gasolina el soroll del qual competeix amb el cant de les cigales, és un curiós microcosmos on comparteixen protagonisme pedres i pols amb l'últim crit tecnològic: l'anomenada estació total (un aparell que dóna automàticament les coordenades espacials de cada peça localitzada) i un ordinador cobert amb plàstics on es processen les dades in situ.

Com diu Molist, l'arqueòleg fa tant "una feina de documentalista o arxiver com de científic que amb les dades i intuïció imagina hipòtesis plausibles". Són les dues cares de la moneda. I després hi ha l'atzar: l'efecte sorpresa en forma de descobertes. L'arqueòleg sempre somia la gran troballa. Aquest cop, en una part de la cova que devia servir d'hàbitat hi ha aparegut un vas molt sencer decorat a l'estil campaniforme, una cosa poc corrent perquè normalment aquestes peces es troben a les zones d'enterrament com a part dels aixovars.

El 'botí' d'aquest estiu
El botí d'aquest estiu són 1.200 peces: puntes de fletxa o de destral, ossos humans, restes de fauna, ossos treballats, botons, petxines que s'usaven com a penjolls, denes de collarets, ceràmica... A més, cada dia han baixat a peu fins als cotxes, en un trajecte de quinze minuts, carregats amb una vintena de bosses amb sediments, que després del seu pas pel laboratori acabaran aportant nous indicis materials de la vida d'aquests llunyans avantpassats.

I ara fins a l'estiu que ve. Si tot va bé, l'equip espera obtenir prou suport per fer un parell més de campanyes d'excavació. I en el futur, quan la feina estigui més avançada, es farà una jornada de portes obertes per mostrar l'indret, un lloc idíl·lic, amb vistes al mar, on per sort encara no ha arribat la voracitat urbanística.