Cultura

Quimi Portet presenta el seu últim disc a l'auditori de Girona

El músic de Vic va estrenar el setembre el seu setè àlbum en solitari Viatge a Montserrat

Quimi Por­tet pre­senta aquest ves­pre a l'audi­tori de Girona el seu dar­rer tre­ball Viatge a Mont­ser­rat. És el setè àlbum de l'artista, amb el qual està girant per tot Cata­lu­nya. El músic vigatà, que ja ha fet deu anys de car­rera en soli­tari, pre­senta l'últim tre­ball que es tracta d'un àlbum en què com­bina el rock i la música popu­lar amb la cançó d'autor. Por­tet s'envolta dels músics que l'acom­pa­nyen habi­tu­al­ment, l'Orques­tra Fil­harmònica de Cro-magnon.

El setè disc de l'artista, és pot­ser més rocker que els ante­ri­ors tot i que Por­tet explica "que és molt difícil defi­nir un disc propi". Tot i això, el músic de Vic, el defi­neix com "collo­nut", i des­taca la importància de la sub­jec­ti­vi­tat que té el món de la música.

Por­tet remarca també que "les seves lle­tres són seri­o­ses" tot i que a vega­des pugui sem­blar el con­trari, ja que la pre­sen­tació es fa amb un toc d'humor. El músic explica que "no es con­si­dera humo­rista", sinó que pretén "expli­car històries seri­o­ses" amb un inter­pre­tació del tot irònica.

Tra­jectòria pro­fes­si­o­nal
Quimi Por­tet va néixer a Vic l'any 1957, però molt aviat es va tras­lla­dar a Bar­ce­lona. De molt jove, ja va for­mar part dels grups The Kili­man­ja­ros, The Drum­pers, Kul de Man­dril i poste­ri­or­ment de Los Rápidos, Los Bur­ros i El Último de la Fila.

La seva car­rera en soli­tari va començar quan encara era com­po­nent de El Último de la Fila, i va enre­gis­trar amb pocs mit­jans Per­so­nes estra­nyes, l'any 1987. Deu anys més tard, el 1997, i quan ja s'havia anun­ciat la dis­so­lució del grup, va publi­car Hoquei sobre pedres, un àlbum de pop-rock que va rebre el premi al millor disc de l'any en la X edició del Fes­ti­val Alta­veu. El 1999, va edi­tar Cançoner elec­tro­magnètic i el 2001 Acadèmia dels som­nis, amb un tre­ball més irònic que els ante­ri­ors i amb col·labo­ra­ci­ons de Pau Donés, Adrià Puntí i Ángel Celada.

Tres anys més tard va arri­bar La Terra és plana i poste­ri­or­ment Matem els dimarts i els diven­dres, on Por­tet va seguir amb una línia poètico-irònica.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.