Robert Capa i Gerda Taro, al MNAC

Els ulls clavats d'un nen orfe menjant sopa a Madrid, la caiguda congelada d'un milicià al front de Còrdova, la violència políticament incorrecta d'un soldat americà detenint un alemany a Leipzig, la duresa difuminada del desembarcament de Normandia... Aquestes són algunes de les moltes impressions en blanc i negre que el visitant d'Això és la guerra! pot acolorir amb la seva mirada.

Més que d'una única exposició estem parlant d'una proposta doble amb dos protagonistes que, per primer cop, estan tractats amb igualtat. Per una banda, tenim més de 200 fotografies de Robert Capa realitzades en els conflictes que va cobrir com a reporter de guerra durant els anys 30 i 40; per l'altra, més d'un centenar d'imatges de la també pionera del fotoperiodisme de guerra Gerda Taro, una professional que va quedar eclipsada per la seva relació amb Capa i que va patir una mort prematura, després de ser esclafada per un tanc a Brunete.

Les dues exposicions que ara es presenten al MNAC han estat coproduïdes amb el Centre Internacional de Fotografia de Nova York, on es van inaugurar el 2007. Des d'aleshores s'han pogut veure a Londres i Milà i l'últim destí serà Rotterdam.

La comissària de la mostra de Capa, Cynthia Young, subratlla l'interès històric d'una doble exposició que pivota a l'entorn de la cèlebre fotografia de la mort del milicià republicà del 1936, ens porta cap a la guerra entre la Xina i el Japó, del 1938, ens torna a la duresa de la Batalla de l'Ebre, el mateix any, i ens fa reviure els avatars dels refugiats de Barcelona, del 1939. El recorregut Capa també ens mostra la gelor del desembarcament de Normandia, el 6 de juny del 1944, i acaba amb la derrota alemanya a Leipzig, el 1945. Tota una lliçó d'història que amb el títol, Això és la guerra!, ja ho diu tot, i que, segons Young, voldria empènyer a la conclusió que aquestes coses no s'haurien de repetir mai.

Primícia al MNAC
La mostra també presenta un petit tast de l'anomenada maleta mexicana, que contenia els negatius de 126 rodets amb milers d'instantànies preses durant la Guerra Civil per Capa, Taro i David Seymour Chim, un material que s'havia donat per perdut i que va reaparèixer a Mèxic el 1995.

El Centre Internacional de Fotografia ha portat a Barcelona una de les imatges inèdites provinents de la maleta i tres fulls de contactes que es presenten en primícia, com a avançament de l'exposició que estan preparant a Nova York per al 2010.

A més de l'interès històric d'aquests documents, la mostra també vol reforçar el valor del periodisme de risc. Així, es pot veure com treballaven aquests dos pioners, des dels rodets inicials fins a la reproducció de les pàgines de les grans revistes on col·laboraven, com la nord-americana Life i les franceses Vu i Regards.

La gran quantitat d'instantànies de la Guerra Civil fa que aquestes dues exposicions tinguin també un valor especial en la seva única estada a l'Estat espanyol. Aquest component es subratllarà en l'últim tram de la mostra, ja que del 22 al 27 de setembre les exposicions es reforçaran amb les millors imatges de la guerra recollides entre els ciutadans que les cedeixin.

Una mort autèntica?
Una altra de les activitats paral·leles d'Això és la guerra! serà la projecció del documental L'ombra de l'iceberg, de Raúl Riebenbauer i Hugo Doménech, el 15 de juliol, a les 17.30. Aquests dos periodistes van ser els primers a preguntar-se si el milicià de la fotografia més emblemàtica de Capa no estava, de fet, posant per al fotògraf. Ahir la comissària del Centre Internacional de Fotografia, Kristen Lubben, aventurava una hipòtesi sobre aquesta qüestió: "Vistes en el seu conjunt, aquestes imatges semblen indicar que mentre tots dos fotografiaven els milicians, fent-los posar en el turó, una bala perduda va matar inesperadament un soldat republicà". Un misteri més del que les comissàries definien ahir com la nostra història. Una història recent, de ferida oberta, que ara es pot reviure en blanc i negre pujant al MNAC.