Maria Barbal rep el premi Jaume Fuster

L'escrip­tora de Tremp Maria Bar­bal (1949) va rebre ahir el novè premi Jaume Fus­ter que cada any atorga l'Asso­ci­ació d'Escrip­tors en Llen­gua Cata­lana (AELC) en votació directa dels mem­bres (més de 1.100 socis).

Joa­quim Carbó va ser l'encar­re­gat de fer la glossa de l'autora, que es va emo­ci­o­nar inten­sa­ment en recor­dar la figura de Jaume Fus­ter a qui va «conèixer bas­tant» els dar­rers anys. Carbó, que va con­fes­sar que no havia votat per al premi a Bar­bal, va insis­tir que «hi ha vida més enllà de Pedra de Tar­tera», el títol amb el qual la novel·lista va sal­tar a les are­nes literàries el 1985 gua­nyant el premi Joa­quim Ruyra de nar­ra­tiva juve­nil (1984), el Premi Cre­xells (1985) i el Premi Lite­ra­tura Cata­lana de la Gene­ra­li­tat, cre­ació per a públic jove (1986).

Actu­al­ment, aquest mateix títol està reco­llint un gran èxit a Ale­ma­nya on es va tra­duir arran de la Fira de Frank­furt i del qual s'han venut més de cent cin­quanta mil exem­plars, segons va infor­mar la mateixa autora.

Carbó va dir que Emma, la dar­rera cre­ació de Bar­bal, li va «col­pir», una història en la qual la nar­ra­dora es fica en la pell de Rosa­rio, la dona que uns joves eixe­le­brats van cre­mar en un cai­xer.

Bar­bal gai­rebé no va poder par­lar davant l'entrega del premi con­ce­dit per altres escrip­tors. Tan­ma­teix va pro­nun­ciar unes parau­les crítiques amb la situ­ació actual de la lite­ra­tura cata­lana: «Trobo que els lli­bres cata­lans no arri­ben; ens costa de creure en nosal­tres matei­xos.»

També va expli­car que una com­pa­nyia de Munic, Drei Masken, ha com­prat els drets de la versió tea­tral de Pedra de Tar­tera que va fer Joa­quim Vidal Folch, per poder repre­sen­tar-la a Ale­ma­nya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.