Gomorra arrasa a Europa
CINEMA
El film de Matteo Garrone, a partir de la novel·la de Roberto Saviano Gomorra, continua impactant més enllà de les sales de cinema, i ahir va ser el gran triomfador de la 21a edició dels premis del Cinema Europeu. Una pel·lícula “difícil i perillosa”, segons va dir el seu director, que, després de guanyar el Gran Premi del passat Festival de Cannes, es va emportar cinc estatuetes a la gala celebrada a Copenhaguen, sense ningú que se li acostés a fer-li ombra. I això que tenia al davant una altra cinta italiana, Il divo, que també retrata els baixos fons del seu país, que optava a cinc premis.
Gomorra va marxar de Dinamarca amb els premis a la millor pel·lícula, millor guió, millor director, millor fotografia i millor actor. Toni Servillo, però, jugava amb avantatge, ja que optava al premi pel film de Garrone i per Il divo, en la qual es fica en la pell del polèmic polític italià Giulio Andreotti.
Qui va marxar de Copenhaguen amb les mans buides va ser El orfanato, que aspirava a quatre guardons. Ni millor pel·lícula, ni millor fotografia, ni millor composició musical, ni millor actriu. Com als Goya, al film del català José Antonio Bayona se li van escapar els premis grans. Abans de donar el guardó a la millor pel·lícula europea de l’any, però, la comissària europea per la Societat de la Informació, Viviane Reding, va recordar que un grup de joves “acabats de sortir de l’escola de cinema de Barcelona” havien fet El orfanato.
La nit d’ahir va ser la de Garrone, que era la primera vegada que se situava en la primera divisió cinematogràfica europea. I amb una pel·lícula que, com va dir, fa un retrat de Nàpols, “un territori de guerra”, i de la Camorra, cosa que ha provocat que alguns dels actors no professionals que surten al film hagin patit amenaces. El productor de la pel·lícula, Domenico Procacci, va recordar que l’autor de la novel·la original, Saviano, no era a Copenhaguen perquè el crim organitzat napolità l'hi té jurada. Al film, a diferència de la novel·la, no hi ha noms i cognoms i no es parla dels que manen: potser això ha salvat Garrone de les amenaces.
La picada d’ullet al país amfitrió de la gala va arribar amb l’homenatge al moviment Dogma. Lars von Trier, Søren Kragh-Jacobsen, Kristian Levring i Thomas Vinterberg, fundadors el 1995 d’aquest corrent cinematogràfic, van recollir un guardó honorífic.
