Cultura

CaixaForum documenta el procés de la creació de la cúpula de Barceló

Art

Com "un procés d'expe­ri­men­tació, amb errors i encerts i amb moments de frus­tració i també d'ale­gria". Així defi­neix el fotògraf Agustí Tor­res el llarg camí que Miquel Bar­celó va tran­si­tar durant més d'un any per pin­tar la cúpula de la Sala dels Drets Humans i de l'Aliança de les Civi­lit­za­ci­ons de la seu de l'ONU de Gine­bra, inau­gu­rada el novem­bre pas­sat.

Apai­va­gats els vents de la polèmica sobre aquesta obra monu­men­tal, ara arriba a Cai­xa­Fo­rum de Bar­ce­lona una petita expo­sició que docu­menta el procés de rea­lit­zació de la cúpula a través de foto­gra­fies, un audi­o­vi­sual, obres pre­pa­ratòries, una maqueta, un qua­dern que fa de diari de l'artista amb ano­ta­ci­ons i dibui­xos, i la tela Mare­ja­di­lla, del 2002.

Aquesta pin­tura, la tex­tura de la qual ja recorda un mar d'esta­lac­ti­tes, sem­bla de fet la mare dels ous de la cúpula de Gine­bra, ja que estètica­ment té molt a veure amb la superfície que Bar­celó va crear al sos­tre de l'ONU. L'artista va pin­tar aquesta tela de gran for­mat des de baix, com si estigués pen­jada al sos­tre. L'efecte òptic que pro­du­eix Mare­ja­di­lla és sem­blant al que pro­du­eix la cúpula quan s'observa des de diver­sos punts: can­vien els colors i sem­bla com si tota la matèria es mogués.

Però, com explica Agustí Tor­res, l'artista mallorquí no tenia una idea claríssima de com aca­ba­ria sent la cúpula, ja que sem­pre acos­tuma a tre­ba­llar uti­lit­zant al seu favor els impre­vis­tos que van sor­gint. "És cert que Bar­celó crea una maqueta prèvia, però això és només el començament, ja que és impres­cin­di­ble la seva mà, i com es van explo­rant les pro­pi­e­tats físiques del pro­jecte". Mal­grat això, la maqueta de la cúpula que es pot veure a l'expo­sició, en canvi, no està tan lluny del resul­tat final.

934 metres qua­drats
Entre altres coses, recorda Tor­res, Bar­celó, a l'hora d'enfron­tar-se als 934 metres qua­drats de la superfície de la cúpula, es va tro­bar amb la difi­cul­tat que "no havia inte­ri­o­rit­zat prou abans el veri­ta­ble espai que havia de pin­tar". A par­tir d'aquí el procés no va ser gens fàcil, sobre­tot tècni­ca­ment.

Aquest pro­jecte va ser un encàrrec de la Fun­dació Onu­art a Bar­celó, després que el minis­teri d'Afers Exte­ri­ors espa­nyol s'oferís per remo­de­lar una de les sales més emblemàtiques de l'ONU a Gine­bra. Bar­celó, que ara pre­para la seva par­ti­ci­pació en el pavelló espa­nyol de la Bien­nal de Venècia, hi va estar tre­ba­llant des del setem­bre del 2007 fins a la inau­gu­ració del novem­bre pas­sat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.