Cultura
30 anys de rock
Loquillo celebra tres dècades de trajectòria rockera amb un concert divendres al Sant Jordi Club amb Sabino Méndez com a convidat
És "fill de l'underground" de finals dels 70 -en plena transició- i ha arribat al segle XXI amb l'orgull d'haver fet sempre les coses "des d'un punt de vista independent". En tres dècades dalt dels escenaris Loquillo ha sabut reinventar-se tantes vegades com ha calgut i "en els pròxims deu anys segur que ho faré tres vegades més". Amb aquestes ganes de no aturar-se, divendres celebrarà 30 anys de trajectòria rockera amb un concert al Sant Jordi Club de Barcelona.
De fet, aquest no és l'únic aniversari que celebrarà aquest 2010, perquè al desembre Loquillo farà 50 anys i diu que el millor regal que podria tenir seria una gira amb els seus amics i companys de professió: Bunbury, Andrés Calamaro i Jaime Urrutia, un somni que es podria fer realitat a finals del 2011 perquè "tots en tenim ganes".
En tot cas, però, això serà després de la gira rockera que ja està realitzant i que acabarà a finals d'any a Amèrica Llatina, i després de la que farà l'any que ve en teatres presentant un repertori molt diferent: el treball de poesia musicada que ha fet amb Gabriel Sopeña i que pròximament tindrà una tercera entrega amb poemes de Luis Alberto de Cuenca. La setmana que ve, a més, sortirà la seva segona novel·la: Barcelona ciudad.
Inicis
Josep Maria Sanz (Barcelona, 1960) va començar a ser Loquillo de molt jove, quan estudiava al col·legi Alpe, on va coincidir amb una altra figura d'altura com Juan Antonio San Epifanio, Epi.
Llavors el sobrenom de Loquillo era Pájaro per una caçadora de jugador de beisbol amb el Pájaro Loco que solia portar. Va ser durant un partit de bàsquet que l'exjugador del Barça li va fer una passada amb tanta potència que Loquillo va anar a parar a la grada, i Epi li va dir: "Ja no ets un Pájaro, ara ets un Loquillo". "A partir d'aquí va seguir la conya a l'escola", explica.
Abans de formar la seva primera banda, Teddy Loquillo y Sus Amigos, que va tenir poca fortuna, ja formava part del món de la música. "Vaig començar fent ràdio i fent premsa", escrivint a les revistes Disco Express, Popular 1 i Star, impulsora del moviment de l'anomenada contracultura.
També va promocionar discos en una companyia fins que el 1980 va néixer Loquillo y los Intocables, un grup que va acabar morint perquè Loquillo va anar a la mili. Ja en aquella formació i després a Los Trogloditas, Sabino Méndez -que serà l'únic músic convidat al Sant Jordi Club- ja era el compositor de la majoria de cançons. És l'autor de hits com Cadillac solitario, El rompeolas i El ritmo del garage, entre molts d'altres, que van convertir la banda en una de les millors de rock espanyol.
Grans moments
El 1982 el grup es va traslladar a Madrid, allà "hi havia la terra promesa". Com ells, molts altres grups hi van anar "a buscar-se la vida". "Barcelona es va acabar convertint en un desert perquè tothom que volia fer alguna cosa va marxar".
Loquillo recorda el primer concert que va fer a la capital espanyola com un dels grans moments de la seva trajectòria: "Va ser al Rocola i vam acabar sortint escortats per la policia per la bronca que hi va haver. El concert estava ple de punks i rockers".
Tampoc pot oblidar el concert del PSUC que va fer el 1989 al Sot del Migdia de Barcelona davant de 120.000 persones, que encara té "el rècord a Espanya de més gent en un concert amb entrada".
El moment més dur en aquests trenta anys Loquillo el va viure el 1992: "Coincidint amb una campanya d'Amnistia Internacional contra la tortura, vam fer un videoclip que representava un torturat al País Basc i ens el van retirar de les televisions perquè estàvem en ple cas Gal. Vaig sentir por del que em pogués passar. Em van deixar sense feina perquè havíem posat el dit a la nafra. Ja no ens contractaven i no ens programaven a la ràdio perquè el nostre mànager, Gai Mercader, es va negar a cedir els drets d'autor a les emissores de ràdio".
El 1993 Loquillo es va "refugiar en la poesia", al costat de Gabriel Sopeña. "Tenia ganes de tallar amb una etapa de la meva vida i és una de les coses més intel·ligents que he fet mai", conclou Loquillo, que tampoc ho va passar gens bé quan una campanya de Ciutadans va fer servir la cançó El ritmo del garage, per la qual cosa va rebre insults de tota mena i el van acusar de feixista.
De fet, aquest no és l'únic aniversari que celebrarà aquest 2010, perquè al desembre Loquillo farà 50 anys i diu que el millor regal que podria tenir seria una gira amb els seus amics i companys de professió: Bunbury, Andrés Calamaro i Jaime Urrutia, un somni que es podria fer realitat a finals del 2011 perquè "tots en tenim ganes".
En tot cas, però, això serà després de la gira rockera que ja està realitzant i que acabarà a finals d'any a Amèrica Llatina, i després de la que farà l'any que ve en teatres presentant un repertori molt diferent: el treball de poesia musicada que ha fet amb Gabriel Sopeña i que pròximament tindrà una tercera entrega amb poemes de Luis Alberto de Cuenca. La setmana que ve, a més, sortirà la seva segona novel·la: Barcelona ciudad.
Inicis
Josep Maria Sanz (Barcelona, 1960) va començar a ser Loquillo de molt jove, quan estudiava al col·legi Alpe, on va coincidir amb una altra figura d'altura com Juan Antonio San Epifanio, Epi.
Llavors el sobrenom de Loquillo era Pájaro per una caçadora de jugador de beisbol amb el Pájaro Loco que solia portar. Va ser durant un partit de bàsquet que l'exjugador del Barça li va fer una passada amb tanta potència que Loquillo va anar a parar a la grada, i Epi li va dir: "Ja no ets un Pájaro, ara ets un Loquillo". "A partir d'aquí va seguir la conya a l'escola", explica.
Abans de formar la seva primera banda, Teddy Loquillo y Sus Amigos, que va tenir poca fortuna, ja formava part del món de la música. "Vaig començar fent ràdio i fent premsa", escrivint a les revistes Disco Express, Popular 1 i Star, impulsora del moviment de l'anomenada contracultura.
També va promocionar discos en una companyia fins que el 1980 va néixer Loquillo y los Intocables, un grup que va acabar morint perquè Loquillo va anar a la mili. Ja en aquella formació i després a Los Trogloditas, Sabino Méndez -que serà l'únic músic convidat al Sant Jordi Club- ja era el compositor de la majoria de cançons. És l'autor de hits com Cadillac solitario, El rompeolas i El ritmo del garage, entre molts d'altres, que van convertir la banda en una de les millors de rock espanyol.
Grans moments
El 1982 el grup es va traslladar a Madrid, allà "hi havia la terra promesa". Com ells, molts altres grups hi van anar "a buscar-se la vida". "Barcelona es va acabar convertint en un desert perquè tothom que volia fer alguna cosa va marxar".
Loquillo recorda el primer concert que va fer a la capital espanyola com un dels grans moments de la seva trajectòria: "Va ser al Rocola i vam acabar sortint escortats per la policia per la bronca que hi va haver. El concert estava ple de punks i rockers".
Tampoc pot oblidar el concert del PSUC que va fer el 1989 al Sot del Migdia de Barcelona davant de 120.000 persones, que encara té "el rècord a Espanya de més gent en un concert amb entrada".
El moment més dur en aquests trenta anys Loquillo el va viure el 1992: "Coincidint amb una campanya d'Amnistia Internacional contra la tortura, vam fer un videoclip que representava un torturat al País Basc i ens el van retirar de les televisions perquè estàvem en ple cas Gal. Vaig sentir por del que em pogués passar. Em van deixar sense feina perquè havíem posat el dit a la nafra. Ja no ens contractaven i no ens programaven a la ràdio perquè el nostre mànager, Gai Mercader, es va negar a cedir els drets d'autor a les emissores de ràdio".
El 1993 Loquillo es va "refugiar en la poesia", al costat de Gabriel Sopeña. "Tenia ganes de tallar amb una etapa de la meva vida i és una de les coses més intel·ligents que he fet mai", conclou Loquillo, que tampoc ho va passar gens bé quan una campanya de Ciutadans va fer servir la cançó El ritmo del garage, per la qual cosa va rebre insults de tota mena i el van acusar de feixista.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.