Trio d'asos

Hi havia anys que s'enco­ma­nava a un sol lli­bre la colos­sal comesa de sos­te­nir tota la indústria orga­nit­zada a l'entorn de la diada. Durant un temps, can­sat ja Quim Monzó d'aban­de­rar sense relleu la causa i com que els escrip­tors a vega­des estan més per altres coses, per escriure posem per cas, es va con­fiar una tan alta res­pon­sa­bi­li­tat a autèntics pro­fes­si­o­nals del negoci: va ser l'era dels que aviat van ser bate­jats com tele­vi­sius o mediàtics, per indi­car amb cor­di­a­li­tat que per­ta­nyien a una espècie dife­rent de la literària, però com que tipus com Andreu Bue­na­fu­ente van allar­gar el feno­men fins a gai­rebé avor­rir-lo, la càrrega va tor­nar a dipo­si­tar-se damunt el gènere clàssic de la diada, la novel·la, per des­comp­tat, i els seus autors es deien Dan Brown, Ilde­fonso Fal­co­nes, Martí Giro­nell, Javier Cer­cas o Car­los Ruiz Zafón. Fora de Cer­cas i de Giro­nell, que són «dels nos­tres» i que de fet no han hagut de riva­lit­zar ober­ta­ment cap any, i ni falta que els fa, poques vega­des l'apa­ra­dor de Sant Jordi haurà exhi­bit un podi tan clar, repar­tit i nos­trat. Ava­lats per tres pre­mis de reper­cussió naci­o­nal i amb tota la cam­pa­nya pro­mo­ci­o­nal que hi va incor­po­rada, Sílvia Soler, Gas­par Hernández i Martí Giro­nell tenen tots els números per lide­rar avui el rànquing dels lli­bres més venuts, i no només a Girona, aquesta àrea geogràfica que ara, per dis­tin­gir-la de Bar­ce­lona cen­tre, se'n diu amb una enigmàtica vague­tat que home­natja Tolkien, «el ter­ri­tori».

L'única incògnita, ben mirat, és saber a quina distància els dei­xarà la piru­eta pòstuma del suec Stieg Lars­son, que amb La noia que somi­ava amb un llumí i un bidó de gaso­lina, segona entrega de la tri­lo­gia negra Mille­nium (la ter­cera, La reina al palau dels cor­rents d'aire, no es publi­carà fins al 23 de juny, segons ha anun­ciat Columna) es con­si­dera des de ja fa mesos la favo­rita des­ta­cada a l'efímera corona jor­dina. I això que alguns lli­bre­ters adver­tei­xen que un altre escrip­tor del nord gla­cial, l'islandès Arnal­dur Indri­da­son, comença a fer-li ombra amb una altra novel·la negra de rere­fons inqui­e­tant, La mujer de verde, que a França ja ha superat Lars­son.

I en l'edició en què no una, sinó tres novel·les de casa nos­tra es dis­pu­ten el lide­rat, Javier Cer­cas, un autor habi­tuat a figu­rar a les llis­tes d'èxit amb les seves hibri­da­ci­ons entre rea­li­tat i ficció, s'endinsa ober­ta­ment en el gènere docu­men­tal per des­pis­tar tots els que li espe­ra­ven la novel·la amb Ana­tomía de un ins­tante, el relat metòdic, minuciós i con­tro­ver­tit del cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Un altre gironí, Miquel Fañanàs, també s'ins­pira en un esde­ve­ni­ment històric, en aquest cas la Guerra del Francès, però per fan­ta­si­e­jar a Mort a Girona sobre una cons­pi­ració que haurà de resol­dre un vell cone­gut dels seus lec­tors, el peri­o­dista Oriol Rovira. De ple en la ficció s'ins­criu, en canvi, L'habi­tació d'en Beckwitt, la segona novel·la del figue­renc Àngel Bur­gas, un autor de gran èxit en l'àmbit juve­nil que torna així a la nar­ra­tiva dita per a adults. Molt més pro­lon­gat ha estat el silenci edi­to­rial del cas­sa­nenc Lluís Frei­xas, que deu anys després de sor­pren­dre per la madu­resa de la seva poe­sia publica les seves nar­ra­ci­ons a Camins par­ti­cu­lars. També amb una selecció de relats, escrits els últims vint anys i reu­nits a Mas­ca­rons, s'estrena als apa­ra­dors el gui­xo­lenc Xavier Colo­mer-Ribot, on coin­ci­dirà amb una altra escrip­tora fins ara inèdita, Núria Martí, que pre­senta la inti­mista Hores pro­hi­bi­des, fina­lista del Casero del 2007. De la mateixa collita d'aquest premi que sem­pre es fa un racó per Sant Jordi, el gua­nya­dor d'aquest any, Ricard Biel, aporta a la llista de nove­tats giro­ni­nes Pot­ser perquè érem nens. Més novells encara: Alícia Ven­tura Geis, amb Lluny de la ciu­tat, Renard Oli­vot, amb Ànima lliure, i Daniel Fer­rer, amb La terra de Lavínia, un cant a l'Empordà a través del gènere clàssic de l'epístola. I, per aca­bar, nord enllà del ter­ri­tori s'incor­po­ren a la festa dos autors per­pi­nya­ne­sos que no dei­xen, i favo­ra­ble­ment, de sor­pren­dre: Joan-Daniel Bez­so­noff i Una edu­cació fran­cesa, i Joan-Lluís Lluís i Aigua­fang, Premi de la Crítica Serra d'Or.