La vella Montserrat torna a la carretera

“L’hem fet sortir del geriàtric i la portem de gira. I està encantada de la vida. Jo l’anava a veure cada 15 o 20 dies, però el Lluís, no tant”. El murri Joan Reig també està encantat d’haver aconseguit treure la vella Montserrat del calaix dels records i tornar-la a passejar al costat de la peixatera Consol, el cafeter i l’avi Josep. I és que Els Pets acaben de reeditar el Bondia (Discmedi), aquell disc que fa deu anys els va consagrar al capdamunt del pop fet a casa nostra i els va oferir una projecció gairebé insòlita que fa que avui siguin el grup amb més èxit de la música popular del país. Van vendre més de 100.000 còpies d’aquell CD, i Bon dia, recorda el bateria, competia colze a colze amb La flaca, de Jarabe de Palo.
La reedició d’un disc tan emblemàtic, amb nous arranjaments i material inèdit d’aquells temps, no suposa, tanmateix, cap punt de nostàlgia, ja que, com apunta Reig, estan “en un molt bon moment”. El seu últim CD, Com anar al cel i tornar, per exemple, va arribar al 14è lloc en les llistes d’èxits de l’Estat. I això que gairebé només es venia als Països Catalans. Aquest estiu, a més, tenen prop de 30 concerts, amb el Summercase a Madrid i Barcelona com a fites gens menyspreables.

L’àlbum els serveix per recapitular i veure “el que serien”, i els ofereix, diu Lluís Gavaldà, “un retrat d’un moment d’aquest país, quan una banda que canta en català podia vendre 100.000 còpies i que se l’escoltés arreu”. Ara, afegeix, hi ha un ventall estilístic més gran, però no hi ha aparadors.
Gavaldà i Reig defensen els dotze temes de Bondia –“són cançons que han envellit amb molta dignitat”– i no s’avergonyeixen gens de reivindicar la seva “vocació popular”, quan sembla que la música catalana hagi de ser per a minories. “Sempre diem que els Beatles són el nostre referent, perquè mai van voler ser minoritaris, i tant agraden als joves com a les mestresses de casa”, diu Gavaldà. No s’oblida, esclar, de la vella Montserrat, que segueix al peu del canó.