Un nom que no passa de moda

«Jordi és un dels noms que s'ha man­tin­gut», asse­gura Joan Anton Rabe­lla, el res­pon­sa­ble de l'ofi­cina d'onomàstica de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans (IEC), que recorda que ara es ten­deix a posar noms curts com Marc i hipo­corístics com Àlex. Segons les dar­re­res dades de l'Ides­cat, Jordi ocu­pava l'any 2007 la vin­tena posició en el rànquing de noms de nadons més posats. En con­cret, el van triar 462 pares. Deu anys abans, es tro­bava en la cin­quena posició, amb 659 nadons. Mal­grat que al llarg de la dar­rera dècada Jordi ha cai­gut diver­sos llocs en la llista, el des­cens en la quan­ti­tat total no ha estat tan acu­sat. Es pot inter­pre­tar, doncs, que Jordi con­ti­nua en la llista de pre­ferències de molts cata­lans mal­grat que ja no és dels més tri­ats.

Jordi va viure una època d'esplen­dor en la dècada dels setanta, coin­ci­dint amb l'etapa del baby boom i el final de la dic­ta­dura, i es va situar en el segon lloc després de David. Més de 22.000 nens nas­cuts entre el 1970 i el 1979 van ser regis­trats amb aquest nom. Amb el des­cens de la nata­li­tat, en la dècada dels vui­tanta, Jordi va con­ti­nuar en el segon lloc, amb 14.612 nens. El nom­bre va con­ti­nuar bai­xant en els anys suc­ces­sius. Del 2000 al 2007 (la dar­rera dada de padró actu­a­lit­zada), s'ha uti­lit­zat Jordi en 3.707 oca­si­ons. La comarca on viuen més Jor­dis, segons l'Ides­cat, és el Bar­ce­lonès, seguit del Vallès Occi­den­tal i el Baix Llo­bre­gat.

Segons Rabe­lla, Jordi es va començar a uti­lit­zar en el segle IV, tot i que no hi ha cap estudi con­cret sobre aquest nom, que durant l'edat mit­jana era cone­gut però poc triat. En l'època moderna, Jordi –tra­di­ci­o­nal per ser el patró de Cata­lu­nya– s'ha man­tin­gut al cos­tat dels noms moderns.