Lluita amb el costat fosc

Harry Potter fa el primer petó, s’adona de la complexitat del món dels adults, encapçala una nova batalla contra les forces del mal i pateix una lluita interior contra el costat fosc. L’adaptació al cinema del cinquè volum d’aventures del jove mag, Harry Potter i l’Orde del Fènix, arriba avui amb tots aquests ingredients a les pantalles catalanes, i a 16 països més de quatre continents. En pocs dies, arribarà pràcticament a tot el món.

Harry Potter celebra els deu anys amb més de 350 milions de llibres venuts arreu del planeta. A les dimensions del fenomen s’hi ha d’afegir la gran campanya de màrqueting que acompanya l’estrena, l’anunci recent de la creació d’un parc temàtic a Orlando dedicat al mag, les primeres crítiques que li ha dedicat la premsa anglosaxona –en general elogioses– i la imminent publicació en anglès del setè volum escrit per J.K. Rowling, que surt a la venda el 21 de juliol.

Per si no hi hagués prou enrenou, l’escriptora ha declarat a la BBC que “la història de Harry ha arribat a un final ben clar en el setè llibre”. No obstant, no assegura que “no podré escriure mai més sobre aquest món”. Milers de fans han firmat una petició demanant a l’escriptora de Bristol que continuï escrivint novel·les, en una campanya sota el lema Salveu en Harry.

Més gran, més fosc
A partir d’avui, l’oferta de Harry Potter s’amplia amb la cinquena pel·lícula de la sèrie, Harry Potter i l’Orde del Fènix, que s’estrena en versió catalana a dotze cinemes del Principat i en un de Palma. Dirigida en aquesta ocasió pel realitzador de la televisió britànica David Yates, el film aprofundeix en dos aspectes que ja s’havien plantejat a la tercera part, Harry Potter i el pres d’Azkaban: el nen que des que tenia 11 anys interpreta Daniel Radcliffe s’està fent gran (aquest any l’actor s’ha despullat amb l’obra Equus, als escenaris de Londres), i la pel·lícula va adquirint tonalitats més fosques.

Hi ha un tercer element destacable: una crítica més o menys velada contra els polítics que actuen en contra dels interessos de la gent i contra el totalitarisme. Les vacances d’estiu de Harry Potter s’interrompen de forma brusca quan és atacat per uns demèntors i el volen fer fora de Hogwarts per ús indegut de la màgia. També coneix la societat secreta de l’Orde del Fènix, a la qual pertany el seu padrí Sirius (Gary Oldman), i comença a prendre consciència del perill que representa Lord Voldemort (Ralph Fiennes). Un cop a l’escola, el ministeri de la Màgia substitueix el director de Hogwarts, Albus Dumbledore (Michael Gambon) per la malvada Dolores Umbridge (Imelda Staunton), que imposa mètodes autoritaris.

Les claus d’un èxit
Els paral·lelismes de la sèrie amb El senyor dels anells i Star Wars (un jove heroi enmig del combat del bé contra el mal) es fan més evidents en aquest nou episodi. Eugènia Broggi, editora catalana de Harry Potter (Empúries), apunta el que considera les claus de l’èxit del petit mag: “Té tots els ingredients de les novel·les juvenils clàssiques. El protagonista és una bona persona, que no té família, però alhora s’equivoca, fa trampes, no és bon estudiant... Són les seves imperfeccions que el fan un heroi perfecte”.

Crida l’atenció l’absència total de tecnologia a l’argument (mòbils, Internet...) en una pel·lícula adreçada a un públic tan jove. Segons Broggi, té a veure amb el fet que “les grans novel·les juvenils parlen de mons completament aliens al que vivim cada dia”. “Abans –continua–, aquesta distància era geogràfica, n’hi havia prou d’anar al mar, a la jungla o al centre de la Terra per viure aventures. Ara costa més fer un món diferent, i J.K. Rowling ho ha aconseguit amb aquest internat on s’estudia màgia. Els lectors no busquen afinitat amb la seva pròpia vida, sinó coses diferents”.