Pedro, l'abraçat

Una mena de circ ambulant segueix l'equip d'Almodóvar en cada aparició pública que fa al Festival de Cannes: fotògrafs cridant a tota veu "Pedro!" o "Penélope!" perquè els mirin, fans a la recerca d'un autògraf, sales de projecció plenes... Una expectació que es torna bany de masses quan fan la cèlebre montée des marches (pujada per les escales) en la sessió de gala, caminant per la catifa vermella davant d'un exèrcit de fotògrafs i càmeres uniformats amb rigorós esmòquing negre.

Ningú diria, després que quatre dels seus cinc darrers films han provocat escenes semblants, que Almodóvar va ser marginat per Cannes els 19 primers anys de la seva carrera. "La vida està plena de paradoxes –diu el cineasta manxec–. Vaig arribar a deixar de presentar les pel·lícules aquí, i vaig haver de triomfar durant anys a tot el món perquè m'obrissin la porta. Ara bé, un cop els francesos t'accepten, ja pots comptar amb ells per a tota la vida".

Tot sembla dit, sobre Los abrazos rotos. Però Pedro, tan creatiu parlant com amb la càmera, afegeix noves dimensions al seu discurs: "El personatge d'Homar té primer una necessitat d'oblidar i després de recordar. Es pot considerar una metàfora del que ha passat a Espanya amb la memòria històrica: primer hi va haver un pacte de totes les forces polítiques per oblidar. Ja han passat més de 30 anys i cal afrontar els fantasmes del passat, perquè si no, es corrompen i provoquen ferides incurables".

També va parlar del canvi de registre que farà amb la que serà la seva propera pel·lícula, una adaptació del llibre La piel que habito. Se centrarà en les vivències del seu autor, Marcos Ana, després d'estar tancat a les presons franquistes entre el 1939 i el 1961. El director va comentar a més el musical de Broadway i la sèrie de televisió que es preparen als EUA basats en Mujeres al borde de un ataque de nervios. La cadena Fox "vol convertir-la en la seva sèrie de referència després de Mujeres desesperadas", va revelar el director.

No van faltar moments d'humor. Pedro va revelar que, anys enrere, "vaig fer un cunilingus a una actriu durant un rodatge, per mostrar a l'actor com ho havia de fer", frase que va provocar rialles de la premsa en tres temps, segons si els periodistes entenien el castellà, el francès de la traducció posterior o l'anglès pels auriculars. Lluís Homar explicava més tard a l'AVUI que va recórrer tres vegades a corre-cuita La Croisette per aconseguir un esmòquing: primer es va equivocar d'adreça, i després va confondre el 17 amb el 70. Els nervis d'una jornada tensa, i memorable per a l'equip.