El Morós de Reus

Només una sorna innata, una iro­nia adqui­rida amb els anys d'obser­var el tarannà dels con­vi­la­tans i una vete­ra­nia que dóna el fet d'haver-ne vist de tots colors per­me­ten que Xavier Amorós, en una pre­sen­tació sen­zi­lla però si fa o no fa solemne de l'últim volum de la seva obra com­pleta, expli­qui amb una anècdota diver­tidíssima els sen­ti­ments que li pro­voca que el seu nom sigui també el de la pri­mera bibli­o­teca pública de Reus. Perquè quan l'Ajun­ta­ment va bate­jar la bibli­o­teca amb el seu nom, l'Amorós es va tro­bar un dia amb «unes dones» amb les quals havia ballat de jove al Reus Depor­tiu, i als Ploms, i a La Palma, i que li van pre­gun­tar: «Escolta, Morós –perquè a mi molta gent em diu Morós, jo que sem­pre ho pago tot–, escolta Morós, per què li han posat el teu nom a la bibli­o­teca?» O sigui que amb aquesta anècdota l'escrip­tor va rebai­xar en un tres i no res qual­se­vol temp­ta­tiva de sacra­lit­zació del seu nom i la seva per­sona perquè ja se sap que si bé a Reus l'Amorós deu ser la per­sona més cone­guda que hi ha, també és ben cert que la gran majo­ria dels seus con­vi­la­tans no han lle­git mai ni una línia de la seva extensa obra literària, si no les seves coetànies no s'hau­rien estra­nyat que la bibli­o­teca portés el seu nom. La cro­nista pen­sava tot això, i més coses, dime­cres a la bibli­o­teca, on Amorós, acom­pa­nyat per l'alcalde, Lluís Miquel Pérez, la pro­fes­sora Rosa Cabré i l'escrip­tora Rosa Pagès, pre­sen­tava aquest ter­cer volum de l'obra com­pleta (que té un pròleg magnífic de Pere Anguera, absent a l'acte per pro­ble­mes de salut), que li edita l'Ajun­ta­ment i que aplega part de la seva obra memo­rialística que ningú mínima­ment inquiet hau­ria de dei­xar de lle­gir. La gran majo­ria del públic que va acu­dir a l'acte són d'aquest tipus de gent inqui­eta i culta, per la qual cosa Rosa Cabré, coor­di­na­dora de l'obra com­pleta, es va per­me­tre una pre­sen­tació esquit­xada de fri­vo­li­tats, com ara la de qua­li­fi­car de «tros d'home i riu-te'n del Brad Pitt» l'Amorós de jove, cosa que es pot com­pro­var amb la foto d'un Amorós jove i dandi que il·lus­tra la por­tada. També que l'escrip­tora Rosa Pagès digués, amb l'aqui­escència gene­ral, qua­tre obvi­e­tats molt ben dites i sin­ce­res sobre la prosa de l'escrip­tor. I que l'alcalde apro­fités l'avi­nen­tesa per sug­ge­rir que cal començar a pen­sar el nom que por­tarà la segona bibli­o­teca pública que es deurà cons­truir un dia d'aquests, sug­ge­ri­ment que va haver de reti­rar ràpida­ment davant la reacció de la regi­dora de Cul­tura, que seia a pri­mera fila i que va recor­dar a Pérez que aquest tema és de la seva com­petència. Ai, sí, que la cul­tura és teva, va res­pon­dre si fa o no fa l'alcalde il·lus­trant amb aques­tes parau­les de manera invo­luntària (o pot­ser no) com fun­ci­ona de veri­tat un govern for­mat per una tríada de for­ma­ci­ons polítiques, on cadascú va a la seva. Un acte deliciós.