L'imperi dels sentits

Shunga és el terme japonès per designar l'art eròtic. Literalment, la paraula significa "festa de la primavera", ja que al Japó aquesta estació de l'any es refereix eufemísticament al sexe. Les estampes eròtiques japoneses, que en els segles XVII, XVIII i XIX van adquirir una gran difusió i que en alguns casos representen un dels punts àlgids de l'art japonès pel seu refinament i virtuosisme, han estat admirades històricament pels artistes i col·leccionistes occidentals. A principis del segle XX, i dins de la moda del japonisme que va impregnar totes les arts en aquells anys, aquestes estampes van començar a circular per Europa entre els cercles intel·lectuals.

Picasso, el gran devorador d'influències externes de tota mena i un dels pintors del segle XX que més va tractar l'erotisme a les seves obres, no podia quedar al marge de l'influx de l'art eròtic japonès però paradoxalment aquesta faceta de la seva obra no ha estat estudiada. I això que en la col·lecció privada de l'artista hi ha 61 gravats japonesos, la majoria de temàtica eròtica.

Al voltant del descobriment d'aquestes obres de la col·lecció picassiana, gira l'exposició Imatges secretes. Picasso i l'estampa eròtica japonesa, que a partir d'avui es pot veure al Museu Picasso de Barcelona. En la mostra, amb un centenar de peces, dialoguen dibuixos i gravats de l'artista amb 19 dels shunga, totalment inèdits per al públic, que Picasso tenia a casa, va conservar fins al final de la seva vida i que ara es troben en mans de la família de l'artista.

En un recorregut que facilita l'acostament minuciós de l'espectador a aquestes peces exquisides, la mostra posa de manifest la influència dels shunga en Picasso, sobretot a les primeries del segle XX, en plena moda del japonisme, i també a finals dels anys 60, quan l'ancià Picasso és més explícit que mai en els seus gravats eròtics.

A l'inici de l'exposició queda clar que algunes escenes eròtiques populars al Japó, van calar en els artistes europeus. Una d'elles procedeix de la llegenda de Taishokan, segons la qual una bussejadora havia de trobar una joia enterrada al mar, mentre la perseguien monstres marins de tota mena. Una versió paròdica de la llegenda explicava que un pop se l'emportava per tenir relacions sexuals amb ella. El gran artista japonès Hokusai, per exemple, va fer un gravat extraordinari del tòrrid acte zoofílic el 1814. Picasso el 1903 fa la seva pròpia versió a Dona i pop (encara que més aviat es tracta d'un calamar), un dibuix del qual fins ara només s'havia vist una foto en blanc i negre i que el Museu Picasso ha trobat en una col·lecció particular. El malagueny continua amb variacions sobre el mateix tema a Le Maquereau (peix), Dona i penis (un fal·lus amb vida pròpia amb forma de bolet allargassat) o Dona acariciada per un peix.

Prostituts i consoladors
A la segona part de l'exposició, prenen protagonisme les estampes japoneses propietat de Picasso, algunes de les quals havien estat penjades al rebedor de casa seva. La més antiga, Parella, data de la segona meitat del segle XVI. Especialment curioses són Parella i jove prostitut, de Nishikawa Sukenubu, un ménage à trois d'iniciació, o Dona masturbant-se amb un harigata (consolador), d'Isoda Koryusai.

La sèrie Rotlle de la màniga, del 1785, (que per la seva forma estreta i allargassada es podia portar amagada a la màniga del kimono) està considerada una "obra mestra", segons explica Ricard Bru, un dels comissaris de la mostra juntament amb Malén Gual. Una de les estampes d'aquesta sèrie fins i tot conserva un diàleg, com si fos un còmic actual.

Al costat d'aquestes estampes, s'exposen gravats picassians eròtics de finals dels anys 60 en els quals l'artista pren dels japonesos la col·locació dels cossos de manera que l'acte sexual i els genitals siguin totalment visibles per a l'espectador.

L'exposició ha estat produïda en la seva totalitat pel Museu Picasso i no viatjarà fora de Barcelona a causa de la fragilitat de les obres. El director del museu, Josep Serra, ha destacat el fet que la mostra abordi un tema tan inèdit en l'abundantíssima historiografia de Picasso.