La nit del cinema barceloní

"Serà la nit de La soledad?”, es demanava ahir a la nit José Corbacho en començar al Palau Municipal de Congressos de Madrid la gala de la 22a edició dels premis Goya de cinema. Ningú no s’ho esperava, davant la potència comercial d’El orfanato. Però així va ser. El film del barceloní Jaime Rosales va batre en la categoria de millor pel·lícula la cinta d’un altre home nascut a la capital catalana, José Antonio Bayona, i va obtenir, a més, el premi al millor director i el premi al millor actor revelació (José Luis Torrijo). Només tres premis que semblen pocs davant dels set que va guanyar El orfanato, però que al final són els que més compten.

Rosales, en rebre l’estatueta a la millor pel·lícula del 2007, va reivindicar “el cinema que busca l’emoció i connectar amb un públic” i va posar l’exemple del malaguanyat Joaquim Jordà. Minuts abans, en ser distingit com a millor director, va fer fruir el públic tot dedicant el guardó als nens, amb referència inclosa a El lladre de bicicletes, de Vittorio de Sica. “Penso en els pares de la meva generació i els demano que passin tant de temps com puguin amb els seus fills. Vivim en una societat que va a ritme frenètic i no podem robar-li aquest temps als nostres fills”, va dir Rosales.

Bayona, al seu torn, va sortir a l’escenari per recollir el premi a la millor direcció novell, quan el seu film ja portava quatre estatuetes. De fet, l’edició d’enguany dels Goya era la dels debutants. I Bayona no se’n va oblidar en parlar dels “directors novells que han elevat moltíssim el nivell del cinema espanyol”. Es referia als seus contrincants, Félix Viscarret, David i Tristán Ulloa i Tom Fernández. Al seu film també n’hi ha molts de debutants. Un exemple és el de Roger Príncep, que, segons es deia, no havia dormit en tota la setmana per si li donava el premi al millor actor revelació. Es va quedar amb les ganes, però Corbacho no es va oblidar d’ell i li va lliurar un Goya petit.

Bayona, tranquil com sembla, va deixar clar que no li preocupa gens haver triomfat ja amb el seu primer llargmetratge i que no tem les expectatives que es poden crear al voltant seu. “Si El orfanato ha estat tan gran és gràcies al públic”, va dir. I pel guió de Sergio Sánchez, que va estar deu anys en un calaix i que ahir també va tenir el seu Goya. “Tinc dos nous projectes damunt la taula, però cap d’ells és de terror, encara que espero tornar a fer por alguna vegada”, va afegir el director barceloní.

Verdú, a la cinquena
L’altre film català que va gaudir d’una molt bona nit va ser Rec, la cinta de terror de Jaume Balagueró i Paco Plaza. Va obtenir dos dels tres Goyas als quals optava: millor muntatge (David Gallart) i actriu revelació (Manuela Velasco). En l’apartat d’animació, la producció de la barcelonina Filmax Nocturna, una aventura màgica, de Víctor Maldonado i Adrià Garcia, també es va fer amb el guardó en la seva categoria.

Una de les sorpreses de la nit va arribar amb l’actriu principal. Després de cinc nominacions, ningú no s’esperava que Maribel Verdú s’emportés el guardó pel seu paper a Siete meses de billar francés. “No portava res preparat... perquè per a què”, va dir entre somriures, fatalment irònica. L’actriu, que rodarà en breu un film a Buenos Aires amb Francis Ford Coppola, va dir que la cinta dirigida per Gracia Querejeta era “la més important de la meva vida”. Almenys és la que li ha donat el Goya. El 2007, efectivament, haurà estat un dels millors de la vida artística de Verdú. La companya de Verdú al film, Amparo Baró, va donar a Siete meses de billar francés el segon Goya, en aquest cas a la millor actriu de repartiment.

Un altre actor que no havia guanyat mai el premi de l’Acadèmia és Alberto San Juan, tot i haver estat nominat per El otro lado de la cama (2002). Ahir va ser el seu torn, que va aprofitar per carregar contra la Conferència Episcopal, de la qual va demanar la dissolució. “No he pogut evitar-ho”, va manifestar.