[D]
0
Barcelona - 24 abril 2009 2.00 h

Manduques literàries

Festes de benvinguda, esmorzars tradicionals, dinars informals i còctels de nit van concedir les estones de repòs i d'evasió a l'estrès de la llarga jornada

- Barcelona

Lle­tra i man­duca s'ente­nen d'allò més bé. La llista d'escrip­tors afi­ci­o­nats a la bona cuina i al bon beure és llarga. Josep Pla deia que la per­sona que no sap men­jar ni beure és un pur i sim­ple esclau. La diada de Sant Jordi fa uns anys que pro­cura no caure en aquest parany negrer: què és això de tenir els escrip­tors dotze hores sig­nant lli­bres sota un sol de justícia?! Les fes­tes, fes­te­tes i fes­tas­ses diürnes i noc­tur­nes que es mun­ten per Sant Jordi irra­dien la rauxa més desim­bolta de tota la diada. Escrip­tors, edi­tors i mit­jans de comu­ni­cació no resis­ti­rien la dura jor­nada de tre­ball sense una mica de dis­bauxa. Vet aquí un recor­re­gut pels saraus gas­tronòmics del Sant Jordi:

Tres fes­tes de ben­vin­guda.

La vigília de la diada va ser una de les més engres­ca­des que es recor­den. Enguany, tres fes­tes van fer embo­gir el ves­pre i la nit, que, ja se sap, sem­pre s'allarga més del pre­vist. Un clàssic: l'entrega dels pre­mis de la revista Qué Leer, a la Llotja de Mar. Una nove­tat: el pro­grama Ànima, de TV3, i Òmnium Cul­tu­ral van fer gat­zara a la sala Luz de Gas. I la que, a parer de la majo­ria, va ser la més ani­mada de totes: l'entrega dels Pre­mis Dolços del pro­grama Con­ti­nuarà, de TVE a Cata­lu­nya, a l'hotel Casa Fus­ter.

Tres esmor­zars per aga­far for­ces.

L'escrip­tor Joan Bar­ril és un –un de molts, que consti– dels que no es van per­dre els saraus de la nit ante­rior. Però sense ulle­res dela­to­res, ahir a les vuit del matí ja estava pal­plan­tat a la ter­ras­seta del bar Pinotxo del Mer­cat de la Boque­ria a punt d'endra­par-se una truita a la fran­cesa amb pa amb tomàquet. Ja fa tres anys que Bar­ril, un gur­met confés, és l'autor més mati­ner de tots; a més, ahir va tenir un toc d'ori­gi­na­li­tat impa­ga­ble: va rui­xar el seu esmor­zar amb cava rosat.

L'estómac havia dei­xat de fer sorolls sos­pi­to­sos, però a les nou començava el segon esmor­zar de la diada al res­tau­rant Farga de la Gran Via. Els escrip­tors Lluís Anton Bau­le­nas, Gas­par Hernàndez i Car­les Casa­ju­ana bui­da­ven tímida­ment una safata de pas­te­tes dol­ces men­tre ana­lit­za­ven el que els espe­rava. «Fixa't que parlo pau­sa­da­ment. Dosi­fico for­ces. M'ho conec: aca­bes el dia hipero­xi­ge­nat», deia amb iro­nia, però ben seriós, Bau­le­nas. Hernández tenia la fórmula de super­vivència dins del seu lli­bre, El silenci: «Cada sig­na­tura la faré medi­tant, con­cen­trat en el lec­tor que tinc davant, sense mirar la cua de gent que espera.»

De can Farga cap a l'hotel Regina, on va tenir lloc, a les deu, l'esmor­zar més mul­ti­tu­di­nari, i que alhora és el més tra­di­ci­o­nal: enguany ha com­plert les seves deu edi­ci­ons. Hi van assis­tir més de cent escrip­tors. N'hi havia alguns, com ara Andreu Martín, que van arri­bar de casa esmor­zats. Quan van veure el reper­tori de man­duca a l'hotel, se'n van pene­dir. Un aire de gla­mur per­fu­mava l'esmor­zar. Però fer ombra a Judit Mascó és una empresa impos­si­ble. I això que Mer­ce­des Abad duia un escot ben ufanós. «Demà pesaré dos qui­los més d'ego. Vull aca­bar el dia amb ten­di­ni­tis! El més dur de la diada és no sig­nar...», excla­mava. En canvi, Albert Casals (El món sobre rodes) tenia un altre xip posat: «És una boge­ria, i està bé, però jo ja només penso a fugir a Àfrica.»

Dos dinars per eva­dir-se.

El matí havia estat un no parar, però la tarda es pre­sen­tava encara més intensa. Dues edi­to­ri­als es van encar­re­gar de pre­pa­rar dinars infor­mals per recar­re­gar les piles. Al de Ran­dom House Mon­da­dori, en petit comitè a l'àtic del seu edi­fici de la tra­ves­sera de Gràcia, el con­vi­dat més espe­rat i que es resis­tia a arri­bar era, és clar, Javier Cer­cas. Tard, però va arri­bar. I no el van dei­xar tran­quil ni un minut.

El dinar de Grup 62 el va superar en assistència. A la ter­rassa de l'hotel Con­des de Bar­ce­lona, van tro­bar el seu breu moment de repòs els ros­tres més cone­guts i reco­ne­guts de la lite­ra­tura cata­lana (Bal­ta­sar Por­cel, Jaume Cabré, Martí Giro­nell, Màrius Serra, Najat El Hachmi...), i una pila més de pro­homs del món cul­tu­ral i polític.

La traca final amb dos còctels.

Cap a les nou del ves­pre, els escrip­tors van fer les dar­re­res sig­na­tu­res. El dia deia adéu, però no pas les for­ces dels grans pro­ta­go­nis­tes de Sant Jordi. Dos còctels es van con­xor­xar per ves­tir la nit de gresca i il·lusió inter­mi­na­ble. L'edi­to­rial Pla­neta va con­vo­car els noctàmbuls a Luz de Gas. I l'edició cata­lana del diari El Mundo va pro­po­sar una nova festa clan­des­tina a la sala Spe­ake­asy de la coc­te­le­ria Dry Mar­tini. No en dub­tin: el món de la cul­tura està bre­gat en saraus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides