Per la Diada, també jotes

Si a algú encara li que­da­ven dub­tes, ja els pot anar esvaint. La jota és una dansa ple­na­ment cata­lana i per rei­vin­di­car la seua cata­la­ni­tat no hi ha cosa millor que fer-ho el dia de la Diada Naci­o­nal de Cata­lu­nya. Així ho han cre­gut i ho han por­tat a la pràctica la gent del Cen­tre d'Estu­dis de la Ribera d'Ebre (CERE), que va cele­brar ahir a Mira­vet la Pri­mera Festa de la Jota de la Ribera d'Ebre. Par­tint de la base que a la comarca hi ha almenys sis pobles (Ras­quera, Mira­vet, Benis­sa­net, Ascó, Flix i Riba-roja) on la jota es balla i s'ha ballat de manera tra­di­ci­o­nal, el CERE ha impul­sat la cre­ació d'un grup de jota a la comarca i s'ha pro­po­sat recu­pe­rar aquesta dansa en alguns muni­ci­pis on s'havia per­dut. “A Ras­quera, Ascó i Flix mai s'havia dei­xat de ballar, però als altres tres pobles sí, i el que hem fet és recu­pe­rar-la basant-nos en el lli­bre de Josep Bar­galló Balls i dan­ses de les comar­ques de Tar­ra­gona, Ribera d'Ebre i Terra Alta”, explica Mireia Grangé del CERE. “Cada poble té la seua pròpia jota, amb core­o­gra­fies i melo­dies dife­rents”, pre­cisa Grangé, tot asse­nya­lant que per recu­pe­rar aquesta diver­si­tat s'han basat en el lli­bre de Bar­galló perquè a Benis­sa­net, per exem­ple, no van acon­se­guir tro­bar ningú que se'n recordés o que hagués ballat mai la jota. L'últim poble on s'ha acon­se­guit recu­pe­rar la jota és a Mira­vet, i per això la Pri­mera Festa de la Jota de la Ribera d'Ebre, que naix amb volun­tat de con­tinuïtat, es va cele­brar ahir en aquest muni­cipi ribe­renc.

La festa, que va pre­si­dir el dele­gat del govern a l'Ebre, Lluís Sal­vadó, va con­sis­tir en un taller de jotes, en què es va ense­nyar als par­ti­ci­pants a ballar les jotes de Benis­sa­net i Mira­vet, les últi­mes que s'han acon­se­guit recu­pe­rar, i després va haver-hi també una mos­tra de jotes de la Ribera d'Ebre. “És una manera de rei­vin­di­car la cata­la­ni­tat de la jota i també de com­ple­tar els actes fes­tius de la Diada, ja que a la tarda no solen haver-hi acti­vi­tats”, hi afe­gix Grangé.