La nova electrònica catalana

Fa poc menys de dos anys, l'Institut Català de les Indústries Culturals va editar el disc Electronic music from Catalonia 07, un recopilatori seleccionat pel periodista Javier Blánquez que pretenia oferir una panoràmica de la nova escena electrònica que s'estava coent a Catalunya des de feia dos anys.

La compilació va servir per trencar dos mites que fins aleshores ningú havia pogut contradir: en primer lloc, la idea que aquí no existia un gruix de nous productors i creadors amb capacitat per exportar les seves obres més enllà d'un cercle local i generar una escena sòlida, ambiciosa i potent; en segon terme, l'acusació permanent de manca de qualitat de les poques propostes que aconseguien surar.

És cert que abans d'aquest disc simbòlic ja hi havia referents interessants en el nostre subsòl, amb segells com Regular i Factor City, que gaudeixen de distribució a Europa gràcies a Kompakt, o spa.RK, aquest últim capitanejat pel sempre brillant Vicent Fibla, però la pregunta que es feia tothom era la mateixa: en la terra del Sónar i de l'explosió popular i mediàtica de la cultura dels DJ dins l'Estat, com era possible que no existís una sòlida escena d'artistes que aprofitessin aquest rerefons i tiressin endavant una xarxa de llançaments destacats?

El mollerussenc Marc Marzenit, músic i productor que ja ha aconseguit actuar al Sónar, girar per Sud-amèrica i trepitjar Berlín amb un imponent concepte del directe, també és el fundador del segell Paradigma Musik, ara per ara la plataforma més excitant del planter electrònic català. "Des de fa molts anys -diu- a la nostra escena els DJ col·lapsaven el mercat, però el principal problema era que no sabien produir, només es dedicaven a mesclar".

Per sort, assegura Marzenit, "tot això avui dia ha canviat, crec que podem presumir d'estar en el millor moment, tot i que per desgràcia també estem en la pitjor època del mercat discogràfic. Realment crec que si això hagués passat fa uns anys, quan el mercat discogràfic estava en bon moment, potser ara podríem tenir una escena com la de Berlín o Londres".

Precisament en aquests temps a la contra, Marzenit ha tingut la valentia de treure al mercat el disc From the deep, un recopilatori seleccionat per ell mateix que a banda d'ensenyar-nos una cara més introspectiva, emocional i pausada del que és habitual en el seu catàleg, potser més orientat al ball, ofereix una panoràmica acurada i atrevida del que és la nova fornada d'artistes electrònics catalans i estatals. "En un principi la idea no era publicar exclusivament artistes nacionals; vam rebre maquetes de gent de tot el món, però casualment el que més em va agradar van ser propostes d'aquí i de la resta de l'Estat. És una manera de recalcar que tant a Catalunya com a Espanya tenim una nova escena de música electrònica molt interessant", conclou.

Els noms de Sistema, amb experiència a Factor City i ara amb nou projecte compartit amb Marc Piñol, els esperançadors Umbral; Henry Saiz, productor madrileny establert a Barcelona; Imtech, subtil i prometedora iniciativa de Joaquim Sabaté; Sendo, alter ego de Dosem, gironí en bona forma que tot just acaba de fitxar pel prestigiós i potent segell xinès Sino; o bRUNA, entre d'altres, posen el llistó de la representació catalana molt alt i confirmen un cert estat d'eclosió i febre creativa que no volem que s'esgoti ni perdi pistonada.

bRUNA
El barceloní Carles Guajardo s'amaga sota el projecte bRUNA, i després de Marzenit i Dosem és el tercer referent que concentra més mirades i expectatives dels aficionats, en el seu cas dedicat a un concepte orgànic, melòdic i evocador del gènere que barreja referències de segells emblemàtics com Rephlex, Warp, Skam i Border Community. "Suposo que en el fons no som més que un cúmul de petits casos puntuals que, coses del destí, ens hem anat trobant per aquí i per allà compartint passions i que, al final, ens hem acabat fent amics. No deixa de ser un procés natural. Si d'això se'n pot dir escena...".

Segons Guajardo, que aquesta primavera publicarà el seu primer àlbum a spa.RK, aquesta efervescència "té un munt de possibles explicacions: des de la democratització de les eines de producció musical, fins a la normalització del consum de música electrònica entre la gent jove i no tan jove, passant per fenòmens com internet, els P2P o les xarxes socials d'internet, que han contribuït de manera enorme a la difusió internacional del que passa aquí".

Sigui com sigui, les coses han canviat. No és un accident ni tres personatges a l'atzar que van per lliure. I és que als noms ja esmentats s'hi han de sumar els de gent com D.A.R.Y.L., en solitari o amb The Requesters, EEDL, Older i Monoceros, per citar-ne alguns, que ajudarien a refermar la creença que tot plegat, per fi, va de debò. Aquí hi ha talent, senyors.