El president oblidat

A final d'octu­bre del 1940, Josep Tar­ra­de­llas i el mili­tar Fre­de­ric Esco­fet van visi­tar Josep Irla a Ceret per comu­ni­car-li que Com­panys havia estat afu­se­llat. Irla, que lla­vors era el pre­si­dent del Par­la­ment a l'exili, pas­sava a ser automàtica­ment el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. “Foren ende­ba­des els meus argu­ments, havent expo­sat les con­di­ci­ons en què havia accep­tat la pre­sidència del Par­la­ment, la meva situ­ació per­so­nal, la manca de mit­jans per a fer front a les des­pe­ses del càrrec per a què em reque­rien”. Irla escriu així en les seves memòries la reacció a aque­lla visita d'uns amics que li supo­sava un bon “fardo”. No havia vol­gut ser pre­si­dent del Par­la­ment. Tam­poc de la Gene­ra­li­tat, però ho va fer en ser­vei a la pàtria. Memòries d'un pre­si­dent a l'exili (Viena Edi­ci­ons) treu a la llum per pri­mer cop els tex­tos auto­bi­ogràfics d'Irla, escrits el 1956, dos anys després de dei­xar el càrrec i dos abans de morir. L'edició ha estat a cura de l'his­to­ri­a­dor i arxi­ver Jordi Gaitx, que ha fet una selecció de 38 car­tes –de les més de 500 que es con­ser­ven en diver­sos arxius– que com­ple­ten l'escrit d'Irla. Són memòries pura­ment polítiques, per això, en aquesta obra, s'han des­car­tat les car­tes per­so­nals.

Josep Irla (Sant Feliu de Guíxols, 1876 - Saint Raphaël, 1958) va ser el ter­cer pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat repu­bli­cana i el més des­co­ne­gut, ja que va accep­tar el càrrec i el va dei­xar –a mans de Tar­ra­de­llas– fora de Cata­lu­nya. Les notes posen de mani­fest el pes­si­misme d'Irla –cons­ci­ent que no tor­na­ria–, que va patir el “deca­latge entre el que es pro­po­sava i el que va acon­se­guir”, diu Gaitx, que subrat­lla que Irla va ser clau perquè no des­a­pa­regués la Gene­ra­li­tat: va poder for­mar govern en la dis­persió de l'exili, va man­te­nir els ser­veis soci­als als més cas­ti­gats per l'exili, i va vet­llar per la relació entre les comu­ni­tats d'exi­li­ats cata­lans a Amèrica.

El lli­bre inclou un estudi del mateix Gaitx, foto­gra­fies i un índex de noms. Aquest és el ter­cer volum de la col·lecció La Memòria dels Dies. L'han pre­ce­dit les memòries de Josep Car­ner-Ribalta i la cor­res­pondència entre Fer­ran Sol­de­vila i Rosa Leve­roni. El direc­tor de la sèrie, Enric Pujol, rei­vin­dica que cal recu­pe­rar altres tex­tos per­so­nals de Com­panys i Macià per apro­fun­dir en aque­lla època. El lli­bre es pre­sen­tarà demà, a les 19.00 h, a la Fun­dació Josep Irla de Sant Feliu de Guíxols. Pre­ci­sa­ment Irla va adreçar aquest text als “amics del dis­tricte de la Bis­bal”, en agraïment al seu elec­to­rat.