La contra
Reivindicació i reverberació
L'ombra del tancament de la distribuïdora de llibres L'Arc de Berà va planar sobre l'acte de lliurament dels premis Bertrana. Ho vam intuir, més aviat, tot i una pèssima sonorització
En una festa literària la paraula hauria de ser la reina, però ahir les paraules ens van arribar distorsionades i sovint incomprensibles a bona part dels assistents a l'acte de lliurament dels Premis Literaris de Girona, els Bertrana, la gran nit de les lletres gironines, sabotejada per la tècnica en un espai que té el títol d'auditori. Podríem reclamar més dinamisme i tensió dramàtica a l'acte de lliurament dels premis, però a hores d'ara ja ens conformem a entendre bé el veredicte del jurat i l'argumentació dels premiats sobre les seves obres. Tampoc. Es va esforçar el presentador, el sempre eficaç Martí Gironell; el president de la Fundació Prudenci Bertrana, Esteve Vilanova, va aprofitar per reivindicar una vegada més l'esperit dels pioners que van crear el premi Bertrana contra les imposicions d'un ajuntament franquista, per reclamar una societat no resignada i encara capaç de lluitar en la defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes. També hi van posar molt de la seva part els polítics, erròniament presentats en un pack inicial d'excessiu regust institucional: Diputació (Roger Zamorano), Ajuntament (Lluïsa Faxedas), Generalitat (Joaquim Nadal). Inútil. Fins i tot les paraules del conseller Nadal, que, per casualitat o no, es va avançar al contingut del premi d'assaig citant la correspondència entre Joan Maragall i Carles Rahola, es van perdre en algun punt imprecís de l'hiperespai. Nadal va sonar més clar al final de la seva intervenció, quan va subratllar “el compromís de present i de futur del nostre govern amb la llengua i la cultura”.
També vam poder entendre que, durant la vetllada, es van fer diverses al·lusions més o menys explícites al tancament de la distribuïdora L'Arc de Berà, que ha posat en alerta màxima el món editorial català. Cal aprofitar actes com aquest, amb un públic nombrós i sensibilitzat, per crear opinió i exaltar una mica els ànims, que ja ens cal. Ara només falta millorar una mica la sonorització i la posada en escena: una cosa és que els premis siguin sobris i una altra, ben diferent, és que puguis arribar a intuir fins i tot quan un premi serà desert, perquè no hi ha ningú a l'escenari per lliurar-lo. Aquí falta alguna cosa, potser un director d'escena.
