Imatge del TNC
El Cor de Teatre és la imatge per a la temporada 2010-2011 del Teatre Nacional, en què hi estrenaran ‘Operetta', de Jordi Purtí
N'hi ha que, sense haver empatat contra ningú, proclamen als quatre vents que ja són professionals de les arts escèniques. N'hi ha que des de l'amateurisme treballen amb passió, amb rigor, amb talent, amb una idea clara d'allò que volen fer, reformulant els seus objectius en funció de les fites aconseguides, però sense perdre mai de vista uns principis, un criteri bàsic que dóna sentit a tot allò que fan. Els de la primera espècie acaben estavellant-se. El Cor de Teatre, dirigit per David Costa, és dels de la segona. Possiblement Cor de Teatre, amb origen a Banyoles i fruit, els dos primers anys (1997-1999) d'una iniciativa municipal, no va néixer amb la idea d'apuntar cap a la professionalitat, com a mínim de manera col·lectiva. L'objectiu era fer un bon treball i veure fins on es podia arribar. Potser sí que era un objectiu que alguns dels seus membres fessin els primers passos en aquesta direcció, i així ho van fer Júlia Mora –co-fundadora de Microcosmos Teatre, companyia de teatre musical amb tres espectacles familiars de titelles i teatre d'objectes al seu repertori–, Albert i Francesc Mora –cofundadors de la companyia, també de teatre musical, Egos Teatre, que ha triomfat amb els seus tres primers muntatges, Ruddigore o La nissaga maleïda, En Joan sense por o La casa sota la sorra– i Laura Ruhí i Alba Bosch, sopranos que actualment cursen estudis de cant líric a la prestigiosa Guildhall School of Music & Drama de Londres, i de les quals és molt possible que se'n senti a parlar força en un futur no gaire llunyà, ja que aquest estiu Ruhí ja oferia alguns recitals acompanyada al piano per Maria Perpinyà, i Bosch ja ha fet algun paper al Liceu.
El que no s'esperava al principi David Costa, director del cor, és que el procés acabés essent col·lectiu. La formació va néixer fruit d'una iniciativa del consistori encapçalat per Joan Solana, el 1997, i vinculat, els primers dos anys, a l'Aula Municipal de Teatre, dirigida aleshores per Xicu Masó. Dos anys després, el Cor de Teatre es va convertir en associació, amb un conveni amb el consistori, del qual sempre ha rebut suport.
El salt definitiu
L'any 2006 Cor de Teatre, després d'uns quants espectacles que ja destacaven per la seva qualitat, va estrenar El concert, que és el muntatge que els ha obert totes les portes i que presenten precisament aquest diumenge al Mercat de Música Viva de Vic. Va ser després d'assistir a una funció d'El concert que Jordi Purtí, director d'escena i un dels artífexs del recordat Hop!era –espectacle d'acostament de l'òpera al públic a través dels gags, el mim i l'humor, cocreat i codirigit amb Toni Albà– els va proposar fer un espectacle amb producció del TNC, on es podrà veure a la Sala Gran els caps de setmana del 14 de maig al 15 de juny. No és només això, sinó que la companyia va oferir ahir un tast de l'espectacle, Operetta, en l'acte de presentació de la temporada 2010--2011 del TNC , de la qual també en són la imatge promocional. Operetta té molts punts de similitud amb Hop!era, perquè també barreja òpera i teatre gestual d'humor, i els objectius són els mateixos.
El repte més proper de Cor de Teatre, després de diumenge, és l'estrena del seu primer muntatge professional com a col·lectiu, Concert tempestiu, produït per El Canal, ideat i dirigit per un vell conegut, Xicu Masó, a La Planeta, els dies 1, 2 i 3 d'octubre, en el marc de Temporada Alta i la 20a Proposta de Teatre Independent.
