100% Santos

S'obre el teló i apa­rei­xen pen­jats del sos­tre qua­tre can­tants, dues dones –Begoña Alberdi i Clau­dia Sch­nei­der– i dos homes –Antoni Comas i Toni Mar­sol– que es mouen com pèndols empre­nyats d'un cos­tat a l'altre de l'esce­nari, subrat­llant el que can­ten i cri­den amb els soro­llo­sos cops de peu amb què s'impul­sen cap a l'altre extrem de la caixa escènica. Fi de l'escena 1. Segona escena: de dalt de l'esce­nari baixa una gran caixa tan­cada. Quan està al nivell de terra, una serra comença a per­fi­lar una porta des de l'inte­rior i irromp en escena una dona –Que­ralt Albi­nyana– que comença a rela­tar de manera impe­tu­osa les 42 mane­res de matar un capellà. Acaba la seva dis­ser­tació amb una con­clusió que la tras­balsa: mai no podrà matar tots els cape­llans. De sobte, es troba mala­ment i vomita com­pul­si­va­ment. I a con­ti­nu­ació, apa­reix en escena, rodo­lant, una fre­ga­dora humana –la balla­rina Ana Cri­ado– per nete­jar el terra humit.

Això és un tast del que es veurà diven­dres i dis­sabte vinent al Tea­tre Muni­ci­pal de Girona: l'espec­ta­cle Chicha Mon­te­ne­gro Gallery, creat i diri­git per Car­les San­tos (Vinaròs, País Valencià, 1940), una copro­ducció entre el Tea­tre Lliure i El Canal que inau­gu­rarà el fes­ti­val Tem­po­rada Alta 2010. Ahir, al cos­tat d'Àlex Rigola (Lliure) i Sal­va­dor Sunyer (El Canal, TA), San­tos va agrair la “con­fiança abso­luta” que les dues parts han dipo­si­tat en ell. “He fet el que he vol­gut, tot i trac­tar-se d'un espec­ta­cle inau­gu­ral. Em noto molt radi­cal en aquest espec­ta­cle: té coses impròpies de la meva edat”, va dir San­tos amb una iro­nia molt pròpia del seu tarannà.

“En aquest espec­ta­cle, Car­les San­tos ens ha dei­xat sense dues potes: el terra, ja que estem sus­pe­sos en l'aire; i la música, que ha que­dat reduïda a qua­tre veus, sense cap ins­tru­ment”, va apun­tar Comas, que col·labora amb San­tos des d'Asdrúbila (1992) i està en dis­po­sició d'afir­mar que “aquest és un dels espec­ta­cles més com­pli­cats que hem fet”.

Àlex Rigola, ja en reti­rada del Lliure, va des­ta­car la bona entesa i les cinc copro­duc­ci­ons que aquesta tem­po­rada han impul­sat amb Tem­po­rada Alta i El Canal. “Encara estem per sota d'altres països euro­peus en matèria de copro­ducció. Qui està pro­duint ara a Espa­nya? Molt poca gent. El Lliure, El Canal i Tem­po­rada Alta estem cre­ant pel nos­tre compte un tei­xit de copro­duc­ci­ons de manera orgànica”, va afe­gir-hi Rigola.