cultura

35 anys de professió

Tortell Poltrona presenta ‘Els meus racons de la memòria', una antologia dels seus millors números

“Els esquetxos dels pallassos són poemes visuals que es fan amb mixtió amb el públic”

“Quan un fill t'explica coses, te l'has d'escol­tar i fer-li cas”, deia ahir l'entra­nya­ble pallasso Tor­tell Pol­trona (Jaume Mateu), fun­da­dor del Circ Cric, acom­pa­nyat de la Senyo­reta Titat (Mont­ser­rat Trias), la seva dona. Tor­tell es refe­ria al seu fill Blai (Baro d'Evel Cirk Cie.), res­pon­sa­ble de mera­ve­lles com Ï o Le sort du dedans, que ha assu­mit la direcció escènica d'Els meus racons de la memòria, el nou espec­ta­cle de Tor­tell Pol­trona i la seva banda, que es podrà veure al fes­ti­val Tem­po­rada Alta des d'avui fins diu­menge, sem­pre a les sis de la tarda, a la vela ins­tal·lada al pas­seig de la Copa i a la salut de la qual van brin­dar ahir els mem­bres de la com­pa­nyia, el direc­tor del fes­ti­val i els peri­o­dis­tes. Vam brin­dar amb xam­pany i bor­deus, els dos colors que té la vela, més petita que la que tra­gi­nava en l'ante­rior espec­ta­cle iti­ne­rant el Circ Cric. Tot i això, la vela té capa­ci­tat per a gai­rebé 600 per­so­nes. Tor­nant a Blai Mateu, Tor­tell explica que un dels cul­pa­bles que hagin evo­lu­ci­o­nat cap a un circ “més de cre­ació que de vari­e­tats” és pre­ci­sa­ment el tre­ball del fill. “La recerca en el camp de la tècnica pro­voca que, de vega­des, t'obli­dis de tre­ba­llar les emo­ci­ons, les zones sen­si­bles i pro­pe­res al públic, i arran de l'apor­tació d'en Blai hi hem tor­nat”, va expli­car.

El Circ Cric estrena vela a Cata­lu­nya, i ho fa amb un espec­ta­cle en què hi haurà Tor­tell Pol­trona “a dojo”, tal com deien ahir els dos artis­tes: “En espec­ta­cles ante­ri­ors ens deien que en Tor­tell sor­tia molt poc. En aquest, es faran un fart de veure'l”, perquè l'espec­ta­cle, que dura dues hores, con­sis­teix en una anto­lo­gia dels millors números del pallasso, acom­pa­nyat de la seva banda for­mada per excel·lents músics (Víctor Ammann, Pep Tor­res, Ignasi Pujol, Pere Gómez i Pau Sar­raute), perquè en aquest espec­ta­cle la música és vital. “Jo ho tor­naré a pro­var –escriu Tor­tell en la pre­sen­tació de l'espec­ta­cle–, els esquet­xos dels pallas­sos són poe­mes visu­als que es fan amb mixtió amb el públic, mai estan aca­bats, però cada espec­ta­cle dóna a la rosca una nova gira­gonsa i, a poc a poc, amb el temps, el car­gol és més saborós”. L'espec­ta­cle està com­post de “números que ja no feia, alguns que sem­pre faig i coses que encara no he fet i vull fer. Fa 35 anys que ho intento cada dia, ho tor­naré a pro­var, ser un pallasso”, rebla. A escena, Tor­tell està acom­pa­nyat de la Senyo­reta Titat i de Luara Mateu, la filla d'ambdós, “que sem­bla que té la intenció de con­ti­nuar moles­tant tot­hom amb això del circ”, diu son pare.

L'actu­a­li­tat del circ

Mateu i Trias també van fer una repas­sada de l'actu­a­li­tat del món del circ, pel que fa a l'aspecte ins­ti­tu­ci­o­nal: “He deci­dit sor­tir de gira per veure si el con­se­ller Tres­ser­ras ha fet una bona feina, us ho diré quan acabi, i per fer una llista de ciu­tats ene­mi­gues del circ, ja que la de les ciu­tats ami­gues del circ –Girona hi està inclosa– ja exis­teix”. Tor­tell, que començarà després de Nadal a pre­pa­rar el seu nou espec­ta­cle, Girimègies, diri­git per Mario Gas, va expli­car que dins la con­se­lle­ria de Cul­tura el pres­su­post dedi­cat al circ és del 0,7% –“us sona la xifra?”, etziba, juga­ner–, i d'aquesta quan­ti­tat, el Cen­tre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC), que va fun­dar el 1995, rep poc més del 2%, de manera que va voler des­men­tir male­dicències que asse­nya­len que va “sub­ven­ci­o­nat” pel món. Trias i Mateu van remar­car ahir que en aquest àmbit del circ encara que­den mol­tes coses a fer, i que la situ­ació que va forçar el Circ Cric a fer una atu­rada tem­po­ral encara con­ti­nua sent la mateixa. Una de les coses que cal fer és acon­se­guir que els inter­lo­cu­tors dels circs siguin les àrees de cul­tura, i no d'inte­rior o via pública dels ajun­ta­ments, per reduir la burocràcia, o també que els con­sis­to­ris tin­guin en compte les pecu­li­a­ri­tats del circ, la tem­po­ra­li­tat, reduïda, de les esta­des que fan a cada ciu­tat, de manera que neces­si­ten espais ade­quats per fer publi­ci­tat i pro­moció de l'espec­ta­cle “sense engan­xar car­tells –intervé Tor­tell–; som anti­en­gan­xa­dors, nosal­tres”.

L'acte, que havia començat amb un acu­dit, va aca­bar amb un número en què el pallasso va lli­gar a una cadira, amb cinta adhe­siva, el direc­tor del fes­ti­val, un enri­o­lat Sal­va­dor Sunyer, el va abi­llar amb un bar­ret de copa i, amb un gani­vet elèctric, li va aixe­car la tapa del bar­ret, li va reme­nar les “vísce­res” i en va treure pri­mer plàstics grocs, després ver­mells i després liles, que va llançar con­tra un mural adhe­siu i va aca­bar for­mant una ban­dera repu­bli­cana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.