cultura

Antiheroi equilibrat

“Antiherois amb un bon nivell d'autoestima”, així defineix Le Croupier els personatges quotidians que protagonitzen el seu segon disc, ‘Presunto tocador'

“Vull huma­nit­zar Le Crou­pier. Més que un per­so­natge dis­tant, vull que Le Crou­pier sigui una acti­tud, una meto­do­lo­gia que uti­litzo per escriure cançons, com la gra­nota que el mecànic es posa per tre­ba­llar”, afirma el músic celle­renc Car­les Cors sobre el seu alter ego musi­cal, Le Crou­pier, que acaba de publi­car el seu segon disc, Pre­sunto toca­dor (Mass Records / Música Glo­bal). Le Crou­pier i el seu grup –actu­al­ment, un octet, amb secció de vent i una vio­li­nista– pre­sen­ta­ran les noves cançons el dime­cres 27 d'octu­bre en un espai tan adi­ent i màgic com l'enve­lat del Circ Raluy, dins la pro­gra­mació musi­cal del fes­ti­val Tem­po­rada Alta, que ha coproduït el nou espec­ta­cle. “Aquest disc és més cir­cense que l'ante­rior i hem apro­fi­tat que el circ venia a la ciu­tat per Fires per pre­sen­tar-lo a la seva vela. Hem fet una bona amis­tat amb la família Raluy”.

Le Crou­pier ja té con­cer­tats una dot­zena de con­certs en dife­rents punts de l'Estat espa­nyol (Madrid, Sevi­lla, Vitòria, etc.) fins a prin­ci­pis de l'any vinent. També actuarà el 29 de gener a Luz de Gas, pro­gra­mat pel fes­ti­val Bar­na­sants, i no fal­ta­ran diver­ses cites a les comar­ques giro­ni­nes: a la sala Núria, d'Olot, hi tindrà lloc una pre­es­trena el 23 d'octu­bre; i tocarà al Tea­tre de Bes­canó, el 14 de novem­bre; a La Mirona, de Salt, el 19 de febrer, i a l'Ate­neu de Celrà, l'11 de març.

El seu pri­mer disc, Me han dicho que..., va ser una bona carta de pre­sen­tació. “El pri­mer sin­gle i vide­o­clip, Vir­gi­nia, va entrar molt bé en el mer­cat espa­nyol: 40 Latino, Sol Música i les cade­nes autonòmiques el van pro­gra­mar molt. Ara hem fet el vide­o­clip de Pre­sunto toca­dor amb el mateix rea­lit­za­dor, Alam Raja, de Bipo­lar Films, i amb un con­cepte també força cine­ma­togràfic. En aquest cas, però, m'he tret l'espi­neta d'haver fet el vide­o­clip de Vir­gi­nia només en versió cas­te­llana i, en el cas de Pre­sunto toca­dor / Pre­sumpte toca­dor, el vide­o­clip tindrà també versió cata­lana, com la cançó”. En aquest tema, que dóna nom al disc, hi col·labora Shu­arma. El disc inclou 11 cançons en cas­tellà, dues de les quals tenen també versió en català. L'altra és El simi accepta.

Mes­clat per Marc Par­rot

El disc es va gra­var als estu­dis 44.1 d'Aigua­viva, però va ser mes­clat i mas­te­rit­zat als estu­dis Gra­ba­ci­o­nes Sil­ves­tres per Marc Par­rot, que ha col·labo­rat des del prin­cipi en el pro­jecte Le Crou­pier. Par­rot també canta en la versió de La madame, de Lluís Llach. A més, col·labo­ren en el disc Josep Thió (gui­tar­res acústi­ques, man­do­lina i gui­tarró); Dani Fer­rer, de Love of Les­bian (trom­pes); David Soler (gui­tarra acústica de pedal) i Johnny Tra­mun­tana, res­pon­sa­ble del ball de claqué que se sent a El simio asume. En total, una quin­zena d'amics posen el seu gra de sorra en el disc, al marge dels vuit titu­lars del grup, ama­gats sota àlies com ara Filippo Buo­na­sera, Iva­nova Inc­haus­te­gui i Alain Bones. Tots vuit són músics del país, pro­vi­nents del tri­an­gle for­mat per la Cellera de Ter, Girona i Tor­ro­e­lla de Montgrí. Gent nor­mal, com els pro­ta­go­nis­tes de mol­tes cançons de Le Crou­pier. “Són per­so­nat­ges quo­ti­di­ans, anti­he­rois amb un bon nivell d'auto­es­tima que ni tan sols assu­mei­xen l'eti­queta d'anti­he­rois que els posen els altres. Le Crou­pier narra les seves vicis­si­tuds amb la dis­creció, que és la columna ver­te­bral del seu ofici. En aquest disc també hi ha un parell de temes auto­bi­ogràfics, com ara Locura y gra­ve­dad i Side­ca­res rojos. Sóc una per­sona força tan­cada i em costa obrir-me emo­ci­o­nal­ment, com intento fer en aques­tes cançons”.

Le Crou­pier ha accen­tuat en aquest disc la seva vocació caba­re­tera, amb acor­di­ons, man­do­li­nes i claqué. Tot ple­gat, pas­sat per la tec­no­lo­gia analògica i les mes­cles de Par­rot, ha donat com a resul­tat un disc que “no busca l'excel·lència sonora, sinó un so més propi d'un antre on se ser­veix cer­vesa esbra­vada que no pas d'un local molt modern amb gintònics a deu euros”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.