cultura

La contra

L'entrada dels escacs a Catalunya

El castellarenc Salvador Juanpere presenta un llibre en el qual relata com un joc de peces provinent de l'Al-Andalus deriva en les primeres partides al final del segle X i principi de l'XI

Sal­va­dor Juan­pere Aguiló, pre­si­dent del Club d'Escacs Cas­te­llar del Vallès de 1976 a 1996, sem­pre s'ha sen­tit fas­ci­nat per la vin­cu­lació entre el joc de peces blan­ques i negres i el seu país. De ben petit, men­tre el seu pare prac­ti­cava aquest esport, va sen­tir a par­lar de l'existència de l'ober­tura cata­lana, i la volun­tat de docu­men­tació el va por­tar a coes­criure un pri­mer lli­bre on repas­sava els pri­mers sei­xanta anys d'existència d'una moda­li­tat nas­cuda per encàrrec el 1929, amb motiu de la Expo­sició Inter­na­ci­o­nal de Bar­ce­lona. “Jo sem­pre faig l'ober­tura cata­lana, entre altres coses perquè diuen que si la fas i jugués bé, no perds”, afirma aquest cas­te­lla­renc amb ori­gen al Pri­o­rat, que reco­neix que té més habi­li­tats orga­nit­za­ti­ves que esca­quis­tes: “Jugar ho deixo per als que en saben”, admet. Però, com a qual­se­vol mes­tre dels escacs, a Juan­pere sem­pre li agrada anar una mica més enllà, i la seva per­se­ve­rança l'ha por­tat a expe­ri­men­tar un autèntic viatge en el temps: fins al moment en què les tor­res, els alfils i el peons van dei­xar de ser un ele­ment de deco­ració, en la Cata­lu­nya del final del segle X i prin­cipi de l'XI, per començar a defi­nir una dis­tracció i una passió mil·lenàries.

“Diuen que Cata­lu­nya va ser la porta d'entrada dels escacs a l'Europa cris­ti­ana i crec que aquest lli­bre ho ve a demos­trar”, explica Juan­pere d'Arnau de Tost i el joc d'escacs de la col·legi­ata de Sant Pere d'Àger. Una història novel·lada, aquesta, que ha ocu­pat bona part de les seves esto­nes lliu­res dels últims anys, inclo­ent viat­ges a diver­sos indrets, com ara Còrdova, que l'han aju­dat a ins­pi­rar-se: “Gai­rebé tots els per­so­nat­ges van exis­tir i la trama està basada en esce­na­ris reals. He con­sul­tat una sei­xan­tena de lli­bres per no dei­xar-me cap detall”, afe­geix, i està d'acord amb la màxima que asse­gura que “la pri­mera novel·la de qual­se­vol per­sona, en tin­gui la intenció o no, és auto­bi­ogràfica”. En el seu cas, el cas­te­lla­renc es posa en la pell de Pere Ber­nat, el per­so­natge que, per volun­tat d'Arnau Mir de Tost, dicta la història a Mir Oliba.

Per ator­gar-li ver­sem­blança, Juan­pere inclou en el seu lli­bre alguns frag­ments de català antic, així com referències a la història de l'Al-Anda­lus, la influència del qual, encara que fos en forma de ràtzies, va ser cab­dal per a l'entrada dels escacs a Cata­lu­nya. També, tal com el mateix títol indica, són essen­ci­als les referències al joc de cris­tall de roca que es va tro­bar a la col·legi­ata de Sant Pere d'Àger, i que actu­al­ment està expo­sat al Museu de Lleida Dio­cesà i Comar­cal. Juan­pere va encar­re­gar-ne una repro­ducció a l'artista Joan Coderch, que és un dels ele­ments prin­ci­pals del pro­jecte del Museu Naci­o­nal dels Escacs, amb seu a Cas­te­llar. Per fer justícia amb la història, un euro de cada lli­bre que es ven­gui anirà des­ti­nat a la reha­bi­li­tació de la col·legi­ata.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.