Crítica
teatre
Herències
No ho tenien fàcil Carles Xuriguera i Rafel Faixedas per treure's de sobre el pes agredolç de Teatre de Guerrilla i el seu èxit esclavitzant. La seva reconversió ha estat intel·ligent: sense perdre de vista el vessant humorístic, han sabut donar una dimensió més humana, amb tots els clarobscurs pertinents, als dos cosins protagonistes d'aquesta història que, com una passejada metafísica entre ocells, recorda els Uccellacci e uccellini de Pasolini, amb música de Sanjosex. En aquest cas, però, la conversa deriva cap a les herències que un rep i pateix de la família, personificada en un avi puter, borratxo i cabró, al qual han d'enterrar o, millor, oblidar. No som res és terrible, tendra i hilarant alhora. Com la vida.