El Festival Lola crea el seu primer circuït

El Fes­ti­val Lola és una ini­ci­a­tiva de Ciu­tat Endins que aspira a la màxima qua­li­tat, gràcies a la impli­cació dels artis­tes. Sense anar gaire lluny, codi­ri­gei­xen aquesta edició Carme Pal­tor i el direc­tor d'escena Anto­nio Calvo. L'any pas­sat el fes­ti­val va fer un tast de sor­tir d'Espar­re­guera i aquest cop s'han atre­vit a fer un circuït d'espec­ta­cles que tran­si­ta­ran per petits esce­na­ris de Mar­to­rell, Molins de Rei i Abrera, a més dels d'Espar­re­guera.

Anto­nio Calvo diu que el Lola “és un fes­ti­val de mer­cat”. I no només perquè els para­dis­tes sur­ten al pro­grama de mà (alguns recla­men ser-hi sem­pre), sinó perquè la cli­en­tela parla de les fun­ci­ons, men­tre espe­ren tanda.

La capa­ci­tat de gestió del fes­ti­val és d'un abast ama­teur, argu­menta Pal­tor, per rao­nar la difi­cul­tat de copro­ducció amb altres cen­tres de pro­ducció. Les com­pa­nyies són les que sumen impli­ca­ci­ons amb dife­rents segells com ara el Grec (Com si entrés en una pàtria, una dra­matúrgia de Josep Maria Miró a par­tir de tex­tos de Mara­gall, o L'home estampa), el Cen­tre d'Arts Escèniques de Ter­rassa (L'últim secret de James Dean), el fes­ti­val Tem­po­rada Alta (Èdip rei del pop) i el Mer­cat de les Flors (Apple love d'Íker Gómez). Uns altres títols del car­tell són Party line, L'ós/el cant del cigne, Anem a fer una musa, Sr. Malaus­sene, Corrüptia, Santi's RIP i Absenta. El fes­ti­val acaba el 18 de desem­bre. També inclou con­certs d'Anímic, Ins­pira, New Rae­mon, Pau Vallvé, Pis­to­le­ros de la Paz i Goodbye Lola. Aquesta pro­posta, impul­sada per Aixa Guerra, té clau de musi­cal i hi inter­ve­nen els mem­bres de la Coral de la Passió d'Espar­re­guera, un col·lec­tiu de gent gran que “treu fora el nen que tenen dins”, diu Pal­tor. El car­tell també inclou el pro­grama In-Lola, en el qual inter­ve­nen artis­tes locals, alguns d'ells a mig camí de la pro­fes­si­o­na­lit­zació. També es mun­ten qua­tre tallers amb Lluís Soler, Albert Tola, Aixa Guerra i Álvaro de la Peña per donar con­sistència a car­re­res novells. I per com­ple­tar la pro­xi­mi­tat, a les boti­gues es pen­gen cai­xes amb una espi­era per mirar-hi i olo­rar art.