cultura

Crítica

música

Que necessari és el rock & roll

El pavelló de Fon­ta­jau de Girona va tre­mo­lar dis­sabte al ves­pre emu­lant nits èpiques d'è-xits espor­tius. Res­sus­ci­tant dates memo­ra­bles com les victòries de l'Akas­vayu Girona con­tra el Reial Madrid un 11 de setem­bre o en vigílies de Nadal, Fito & Fiti­pal­dis va fer embo­gir les 6.000 per­so­nes que van fer el ple al recinte. Després de pas­sar el dia abans per Tar­ra­gona, la gira Antes de que cuente diez va fer una atu­rada en ter­res giro­ni­nes.

Durant el con­cert hi va haver temps per a tot, de sal­tar, ballar, plo­rar i fins i tot de bada­llar i d'aga­far la rebe­queta per fer un son. Fito & Fiti­pal­dis va començar amb molta ener­gia i amb la volun­tat: “Girona, avui ens ho pas­sa­rem molt bé”, avi­sava Adolfo ‘Fito' Cabra­les. També val a dir que el públic ja estava com­prat per enda­vant: es van exhau­rir totes les loca­li­tats. Sinó, no s'explica com tan­tes veus són capa­ces de can­tar alhora i coor­di­nats Por la boca vive el pez, Me equi­vo­caría otra vez, Acabo de lle­gar o el nou tema Antes de que cuente diez. La banda va agrair aquesta escal­for giro­nina amb una posada en escena a l'alçada dels millors grups de rock-and-roll del món. És més: “que n'apren­guin!”. Durant dues hores i mitja van demos­trar ser uns grans pro­fes­si­o­nals de la música i uns vells rockers. Entre cançó i cançó, un tra­guet de whisky –barat, és clar– i la cigar­reta, per recu­pe­rar l'ener­gia que per­dia Fito anant amunt i avall de l'esce­nari. “No m'estra­nya que esti­gui tan sec”, comen­tava una noia. Sobre el seu aspecte físic també em vaig que­dar amb un altre comen­tari: “és lleig de collons, però és un mons­tre”.

De moments “man­teta i a dor­mir” també n'hi va haver. A l'espec­ta­cle li sobren els solos d'ins­tru­ments. N'hi va haver en excés. Molts. Moltíssims. Això va pro­vo­car que a la mei­tat del con­cert la inten­si­tat caigués peri­llo­sa­ment en picat. Però no va tocar fons, ho van sal­var de la millor manera. Com si ja avan­ces­sin una traca final dels focs de les Fires de Sant Narcís, el con­cert va des­pun­tar després de Sol­da­dito mari­nero, que per cert: pell de gallina! Espec­ta­cu­lar tot Fon­ta­jau can­tant a cap­pe­lla la tor­nada, un cop el grup s'havia reti­rat als came­ri­nos. Ningú no volia mar­xar del pavelló. Per unes hores la música va fer espol­sar els fan­tas­mes de la rutina diària. Tal i com diu una cançó dels Fito & Fiti­pal­dis, Que neces­sari és el rock & roll.

Fito & Fitipaldis
Pavelló de Fontajau, dissabte 23 d'octubre del 2010


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.