Profeta a casa

Un ple total és el millor regal per a un artista, espe­ci­al­ment si actua a la seva ciu­tat, i aquest és el premi que va rebre Le Crou­pier a l'estrena del seu segon disc, Pre­sunto toca­dor, que va tenir lloc en un espai tan màgic –que no vol dir necessària­ment còmode– com la vela del circ Raluy, apro­fi­tant el seu pas per Girona. El músic celle­renc Car­les Cors ja va pre­sen­tar el seu per­so­natge, ara fa dos anys i mig, al Casino de Girona, i s'ha de reconèixer que la tria del circ Raluy era també tot un encert, tenint en compte la natu­ra­lesa cir­cense, romàntica i un xic deca­dent de Le Crou­pier. Va ser una nit plena de detalls ben resolts: la pre­sen­tació amb la veu en off d'Òscar Dal­mau (El gran dic­tat), les pro­jec­ci­ons sobre el rombe que sim­bo­litza Le Crou­pier, unes ver­si­ons molt adi­ents –Rap­hael, Brel, Umpah-Pah– per com­ple­men­tar una gene­rosa selecció de temes pro­pis, i per sobre de tot vuit músics ben com­pe­ne­trats. Pot­ser s'hau­ria d'haver apro­fi­tat més el poten­cial escènic de la pista de circ i les pos­si­bi­li­tats dramàtiques d'un per­so­natge que hau­ria de donar més joc. Sense Shu­arma –absent per febre–, les col·labo­ra­ci­ons van que­dar reduïdes a una pare­lla de ball, però això no va afec­tar el balanç d'una nit en què Le Crou­pier va tor­nar a ser pro­feta a casa.